Paisatges
 
 

  CRÒNIQUES
 

Dia 14 de Novembre de 2010: FONT D'ES VERGER (portell de sa costa)

L’excursió d’avui, la començam al petit poble situat als afores de Sóller: Biniaraix, devora els rentadors públics, on ens aturam a berenar..
En total som 35. Començam pujant per un camí ja conegut per casi tothom, el Barranc de Biniaraix, passant per s’Estret. Ben aviat ens desviam a la esquerra de ca'n Sivella. Minuts més tard arribam a la Font des Verger. Visitam l’entrada de la cova. És una cavitat amb gran capacitat d'emmagatzematge d'aigua.

La font, després de les darreres pluges, es veu extraordinària, amb uns braços d'aigua impressionants.

Ens anam aproximant al mig des Verger. I una sorpresa ens espera a l'inici de la (rosseguera), un fort pendent de pedres i roques. Hem de mantenir una distĂ ncia prudencial amb el company del darrera i del davant, pel perill dÂ’esllavissament.

Aquesta llarga pujada posarà a prova les nostres cames i braços, hi ha un bon tros de desnivell molt dur. A partir d’aquí s'inicia una forta pujada i ens anam apropant al portell de sa Costa.

La majoria de gent, amb les forces ja baixes, anam avançant tira a tira, i finalment arribam el Portell de sa Costa. És una paret mitgera entre els termes municipals de Fornalutx i Escorca. Un bon lloc per descansar, dinar i gaudir d'unes vistes extraordinàries dels Cornadors i la Serra de Alfàbia, el port de Sóller, Fornalutx, puig de L'Ofre, etc.

Mentre dinam ens hem d’abrigar, perquè corre un oratge ben fred i molest. Hi ha
els nĂşvols que estan pasturant i ens tapen a estones els cims.

S’ha fet l’hora de partir. Des d’aquí iniciam una davallada per un camí de ferradura que està molt deteriorat en alguns trams, però fàcil de seguir. El descens és molt ràpid i cal prendre-ho amb calma, ja que és llarg. "i encara ens dura el tremolor a les cames".

Durant la baixada gaudim d'extraordinàries panoràmiques, sobretot de la Vall de Sóller inclòs el port. Aquest camí ens porta fins a Sa Font de Na Martorella, i després fins a un camí asfaltat.

Ara ens resten aproximadament uns 20 minuts d'asfalt (hi ha algunes dreceres que podem prendre per estalviar-nos algunes voltes) per arribar a Fornalutx, on donam per finalitzada l'excursiĂł dÂ’avui.

Tot ha anat molt bé, el sol i el vent ens han acompanyat tot el dia.


Dia 03 dÂ’Octubre de 2010: CAMĂŤ DE S'ESTACA - NA FORADADA

Aquest itinerari segurament Ă©s conegut per una gran part dels mallorquins.

49 excursionistes, iniciàrem el nostre itinerari a l'hotel El Encinar, l'antiga Ca Madò pilla, com és conegut encara avui dia, per la majoria dels excursionistes mallorquins. Ens trobam a la carretera Valldemossa – Deia.

Caminam uns minuts per la carretera en direcciĂł a Valldemossa. I en arribar al Km 69,3, l'abandonam per la dreta en aquest punt, on s'inicia el CamĂ­ de sa Barrera de Sa Marina o CamĂ­ Vell de s'Estaca.

En la nostra caminada d’avui ens trobem amb una sèrie de miradors que van ser construïts pel mític Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria durant la seva estada a la illa. Des d'ells, podrem admirar la meravellosa vista al mar.

En una horeta i un poc més arribarem al Mirador de s'Erassa, en vistes panoràmiques i espectaculars en tot el seu entorn. Un bon lloc per berenar, i aprofitar per fer la foto del grup.

Seguim descendint, deixam a l'esquerra el portell on s'inicia el CamĂ­ de sa Font Figuera, que connecta s'Estaca.

Hem d'estar pendents perquè arribam a un triple encreuament. Per la dreta on la fita s'inicia el Camí Nou de s'Estaca que ens portaria al Mirador des Figueral, el Mirador des Creuer, i a Miramar o a la Capelleta del Beat Ramon Llull.

I aquí s'acaba la part còmoda del camí. Ara, al costat del mar ens dirigim cap a Na Foradada, pel Camí de la Mar pràcticament desaparegut. Cal anar alerta a no patinar, i saltant de roca en roca i tir perquè me toca.

Un grupet de gent, quant ha vist aquest paratge sense camí, l'ànima li ha baixat als peus, n’hi ha hagut que han remugat... I per aquí en passar?. Idò! clar que sí...

Encara podem veure restes del que va ser un magnĂ­fic camĂ­ empedrat. Seguim l'itinerari que estĂ  bastant ben senyalitzat en fites.

Sobre les 13 hores arribam al‘explanada de Na Foradada, amb les cames i el genolls remugant.

Un grup de 10 hem pujat sobre Na Foradada, i el resta del grup ha fet el niu pels baixos.

SÂ’ha fet hora de dinar i descansar una estona.

Ja només ens queda ni més ni manco que pujar fins a Son Marroig sempre pel camí. Una horeta per arribar fins a les cases de Son Marroig. Aquest tram ho feim encara amb sol, cal prendre-ho amb calma i, així i tot, passam una calor de nassos.

Després de la segona corba tancada que fa el camí tindrem a la dreta els graons que ens poden pujar a l’espectacular Mirador de Sa Trona (espectacular vista de Na Foradada) i en uns pocs minuts més arribam a les Cases de Son Marroig.

Fi de la caminada.


El temps que hem emprat a recĂłrrer aquesta ruta ha estat de 4h30 de caminar efectiu.

Tot ha anat molt bé, llevat de qualque esgarrapades i cames enrampades.

Tomeu Vallespir: turmells inflats, res greu, ha arribat pel seu propi peu.

Biel Fuster: Cames enrampades, res greu, donar-li unes quantes fregues i tot arreglat, ha arribat justet justet.

AixĂ­ hi tot ha anat de primera...


Dia 05 de setembre de 2010: SON BAULÓ – SON SERRA DE MARINA

Avui diumenge ens hem reunit 35 caminaires per començar a llevar-nos el rovell dels genolls. Després de les vacances d’estiu, començam amb una excursió per iniciar el mes de setembre. L’excursió és fàcil i ens permet donar-nos un cap fico.

En resum, aquesta excursió és apropiada per a iniciar-se en el món del senderisme, ja que caminarem de forma còmoda per uns paratges increïblement bells i gairebé "verges" bé... és un dir. En aquests paratges, sobretot a l'hivern, no ens trobarem pràcticament a ningú durant el camí i podrem gaudir nosaltres tot sols.

És una excursió per a fer en família, sobretot en els mesos en els quals no faci massa calor, ja que encara podrem gaudir d'un bany en aquestes netes i transparents aigües i també del paisatge, i tranquil•litat absoluta.

Aquesta excursiĂł transcorre per la franja costanera de Can Picafort, que s'inicia on acaba la zona dÂ’urbanitzaciĂł de Son BaulĂł.

Passats aproximadament uns quinze minuts, des que començam a caminar per la vorera del torrent de Son Bauló ens anam acostant a Son Real. Un poc més endavant, trobam l’Illa dels Porros, separada per la costa per uns 70 metres, en la qual també es troben algunes tombes. I podrem accedir a ella i de passada donar-nos un bany.


També ens trobarem en aquesta zona les restes d'algunes torres de vigilància que es troben en un estat precari.


Durant tot el camí podrem contemplar la Badia d'Alcúdia, de punta a punta, és a dir: des del Cap Pinar amb la seva talaia de la Victòria, fins al cap Ferrutx.


Si a la nostra esquerra ens acompanya el mar i a la nostra dreta el bosc de pins que ens acompanya durant tot el recorregut, pel mig els nudistes que es bronzejaven el butifarrĂł i la pantafena.


I el sol cau com a plom, no fa gens dÂ’aire, sĂłn les 12 hores i arribam a son Serra de Marina, aquĂ­ Ă©s on acabam lÂ’excursiĂł.


Tenim tens per donar-nos un cap fico, i després a l’ombra d’un pi, dinam i descansam una estona, fins hora de partir.


Ha feta molta de calor, hi ha hagut estones que els tĂ­mids nĂşvols tapaven el sol.


Dia 4 de Juliol de 2010: TORRENT DE PAREIS

LÂ’excursiĂł dÂ’avui la tenim programada per fer un recorregut clĂ ssic.

SĂłn les 6.30 del matĂ­ dÂ’un dia no molt clar i hi ha qualque nĂşvol.
Ja de bon matĂ­, el sol ens avisa que la temperatura i lÂ’aire serĂ  calent.28 excursionistes, guiats per en SimĂł i na Dolors.

Hem fet un dels itineraris més espectaculars de la Serra de Tramuntana, un clàssic que de cada any que passa es fa més feixuc, el Torrent de Pareis.

Es tracta d'una excursió molt completa que exigeix bona forma física, ja que a més de la llargària (d’unes 4 hores efectives de caminar), trobam un parell d'indrets que tenen certa dificultat.

L'any 2003, es Torrent de Pareis fou declarat MONUMENT NATURAL.

L'inici de l'excursió és davant el restaurant d'Escorca. En aquest punt comença la baixada al torrent de Pareis, deixant, a la nostra dreta, l'Església - Oratori de San Pere.

El camĂ­ descendeix rĂ pidament i ben aviat veurem la impressionant encletxa de s'Entreforc.

El torrent comença en un lloc anomenat, s’Entreforc, gegantesc tall on s'uneixen dos torrents: el Torrent del Gorg Blau o sa Fosca i el torrent de Lluc, i aquí és on hem berenat i també sa foto del grup.

El trajecte entre Escorca i s'Entreforc lÂ’hem recorregut en 90 minuts aproximadament.

Ara, és quan realment comença, el curs del torrent de Pareis.

Al seu costat dret, un camĂ­ que ens evita passos difĂ­cils. D'aquest primer tram fins a arribar a Sa Llosa, una gran roca situada al centre del torrent abans del gorg des Cingles. Per la nostra dreta i a la part alta del penya-segat, podem veure la cova del soldat Pelut.
I saltant de roca en roca, travessam alguns gorgs. Sa Ximenea o gorg des Capellà és un dels més importants, el gorg de sa Cacera de sa Mata, el gorg de sa Figuera, el Comellar de l'Infern, i no molt lluny, la cova des Romagueral.

Després ve s'Estret on trobam es pas des Grassos "estrenyeu-vos", a la dreta i el pas de s'Estaló, a l'esquerra. Hi ha hagut un petit despreniment i hem hagut de fer servir una corda per baixar, pel que és convenient extremar les precaucions.

A les 12.00, més o menys, arribam al Port de sa Calobra, punt i final d'aquesta excursió, i hem tingut temps per nedar.

Per poder arribar al Port de sa Calobra, es fa a través d'un túnel per als vianants que creua les roques (esta construït en els anys 50.)

Un grupet de 8 excursionistes, han volgut fer l’antic camí, que comença poc abans d’arribar al túnel, just darrera l’escenari.

Avui es dóna la circumstància, a més a més, a partir de les 17:30 h, es celebrarà una nova edició del Concert del Torrent de Pareis, un dels esdeveniments musicals més singulars de l'estiu mallorquí.

Ha fet calor, molta humitat i basca, i tot ha sortit de primera.

Fins per setembre per fer Son Bauló-Runes-Illa d’es Porros-Colònia de Sant Pere.

Ens guiarĂ  el senyor Andreu Ferreret.

Que passeu un bon estiu!!


Dia 20 de Juny de 2010: TORRENT DE PAREIS AL CLOT D'ALBARCA

LÂ’excursiĂł que tenĂ­em prevista per diumenge dia 13-06-2010, lÂ’hem ajornada per el dia 20 de Juny de 2010.

L’agència estatal de meteorologia, ens diu que dia 13, farà mal temps. I en Miquel Miralles, decideix ajornar-la. (i una mer.... un dia collonut ha fet).

Sobre les 13 h. En Biel Fuster va rebre una cridada de telèfon d’un dels nostres, deia que no s'havia assabentat que l’excursió s’havia anul•lat i va compareix a l’estació des bus, i quant no va veure ningú, arranca el trot cap a Escorca.
Quant arriba, tampoc veu ningú del grup i decideix començar a baixar cap el torrent, per si podia agafar-nos. “Pensa tu, per molta via que fes mai mos podia agafar”.

Et diré Murero, que jo en Jaume Llabrés a les 6.40 he estat fent plantó a l’estació des bus, esperant algun despistat con tu. He estat fins les 7 hores i no ha comparegut ningú més que jo. En aquesta hora transiten poques rates, i jo som una d’elles.

Hem estat 50 excursionistes. En SimĂł Fuster, en aquesta excursiĂł no ha pogut venir, i deixa el relleu als veterans del grup per guiar-la.

Son les 6h 45 del matí d’un dia bastant ennuvolat. La temperatura és agradable. Sortim de l’estació de bus en direcció a Escorca. Quan començàvem a baixar, en Biel duia els fils encreuats, i al cap de 10 minuts, va començar a ploure i els fils d’en Biel varen començar a fer xispes, i vaig decidir anul•lar-la, per la seguretat de tanta gent, ja que és convenient extremar les precaucions perquè el terreny estava relliscós.

Telefonam al xofer, perquè ens vengués a cercar i ens portés a Lluc. Quan estavem apunt de pujar al bus, es presentà el Guardia Forestal, i ens comentà que estavem amb “Alerta Groga” fins les 12 hores. També ens va recomanar que no féssim el torrent, i nosaltres li diguérem que ja havíem començat a baixar, però hem tornat enrera.
Altres grups, no li van fer cas.

Després vàrem fer una petita excursió al Clot d’Albarca, de 2 hores aproximadament (d’anada i tornada), fins arribar a Son Llobera i Can Pontico.

Després hem anat al restaurant Sa Fonda de Lluc.

AllĂ  ens esperaven els familiars i hem dinat tots plegats.

Quan hem acabat de dinar, sÂ’ha fet un sorteig, per regalar camisetes del grup excursionista.

El dia ha estat ennuvolat, acompanyat de brusques i la temperatura tirant a freda.

El dia 4 de juliol, si el temps acompanya tenim previst fer el Torrent de Pareis.


Dia 16 de Maig de 2010: COVA TANCADA DES CAP DE MENORCA

Avui coneixerem un tram de muntanya que es troba a la península de la Victòria: la Cova Tancada des Cap de Menorca.

Avui diumenge, dia 16 de maig, ens hem reunit 49 excursionistes, a lÂ’estaciĂł de bus dÂ’Inca.

Faig el recompte de la guarda i, quan està tot controlat, partim destí Alcúdia en direcció a la Victòria fins a arribar a l'encreuament en el qual es troba el Bar Bodega del Sol i giram a la dreta (rètol “fundació Yannick i Ben Jakober”).

Seguint pel camĂ­ des Puig Xacons, que desemboca al camĂ­ de Muntanya, el qual no abandonam fins arribar a un portell, en el qual aquest camĂ­ s'uneix amb el del Coll Baix.

Au idó! començam a caminar per un ampli camí de terra. El qui va darrera acaba ple de pols “pobre Bielet...”. Transcorreguts uns llargs minuts, novament començam a devallar en direcció a un torrent, que s'encamina cap a la mar ja visible. Prop de nosaltres entre alguns pins caiguts és on comença el descens al costat de un xaragall durant no gaire temps.

Ara ve el tram més incòmode de tota l’excursió per poder arribar a la cova. I anam amb cura a no donar una passa en fals, perquè l’esclat podria ser greu.

Per entrar a la cova, hi ha hagut “orverbooking” i hem fer torns.

Dins la cova, la humitat és d’un 85 %. Agafis per on agafis tot patina... Però ha valgut la pena. Ella és troba en bon estat, ja que hi ha moltes d’estalagmites i estalactites en el seu entorn.

S’ha fet hora de dinar i pels voltants de la cova no és un bon lloc, i decidim tornar enrera per les mateixes passas, fins que hem trobat un lloc on descançar.

Després de dinar iniciam la marxa en el Coll de na Benet, pujant pel Torrent i camí des ses Fontanelles, en aquest tram fins arribar al campament de la Victòria.

Està farcit de cabres mascles, (i femelles no n’he vista cap ni una), si...si... tots mascles amb banyes ben grosses, en dues arracades que li pengen. Això és tot: punt i final de l’excursió.

Temps emprat, sense comptar aturades: 4h30.Arribada a lÂ’autocar a les 16h. sans, estalvis, cansats i fent olor de "boc".

Tot ha anat molt bé, llevat de qualque patinada dins la Cova.

Hi ha hagut estones, que els nĂşvols tapaven el sol i lÂ’oratge era ben fresc.


 

 
 

© 2005-2015 - Es permet l'ús total o parcial de textos i imatges sempre que no sigui per fins comercials.

Webautor: Jaume Llabrés - By: bernatllabres.com