Paisatges
 
 

  CRÒNIQUES
 

Dia 08 de maig de 2011: TALAIA DÂ’ALCĂšDIA - PENYA ROJA

Avui diumenge 44 excursionistes sortim d'Inca sobre les 8.45h direcciĂł AlcĂşdia. El dia clareja i sembla que farĂ  un bon dia.

El punt de partida és el campament juvenil de la Victòria, situat en la carretera que comunica Alcúdia i el Mal Pas amb el Cap Pinar i el santuari de la Victòria.

EstĂ  previst acabar l'itinerari en aquest mateix punt.

El mateix camĂ­ ens serveix de mirador natural, especialment sobre el mar, amb vista cap a Formentor. Caminar una bona estona entre pins, fins arribar a s'Ermita. On ens aturan a berenar.

Ara amb la panxa plena, continuan per un camí ben ample per anar a la Talaia i després a la Penya Roja. Per aquest camí podem contemplar una sèrie d'imatges panoràmiques, sobre la badia de Pollença i la península de Formentor, a la nostra esquerra.

A la dreta, en un primer moment, queda el Penyal de sa Falguera (383 m.). A mesura que avancam, coll del Pedregaret (298 m.), puig del RomanĂ­ (387m.) i a la nostra dreta la Penya Roja (354 m).

El camí està condicionat i en alguns trams s'han col•locat passamans o baranes protectores sobre els penya-segats.

Arribam al pas, pujant per una escalereta de pedra molt estreta, entre la penya i la mar, s'entra, a través d'un petit portell “construit pels militars” que només hi passa una persona i ben justa.

Les nines ai aii... tenen por de passar, però cagondena, és bo de passar. Res, que coxim coxam fins que passan tots.

Després del pas se'ns obre la panoràmica sobre el cap Pinar. Hi ha una cadena per poder-s'hi aferrar i no mirar avall ja que aquest tram és vertiginós.

Senguint el caminet que continua ben arran del penya-segat, ja dins el recinte de la Penya Roja, i al poc temps, arribam a diverses restes d'edificacions (un forn, un aljub i una caseta).

Solament ens queda pujar entre roques per arribar al cim. Ja a dalt, d'on tenim una fantĂ stica vista des cap Pinar. El lloc convida a asseure's i contemplar la meravellosa vista que ens ofereix el lloc, a la dreta, al fons, el Cap Farrutx, la serra dÂ’ArtĂ , i part de la badia dÂ’AlcĂşdia. A la nostra esquerra la penĂ­nsula de Formentor. Hi ha un petit replĂ  en el qual estĂ  situat el canĂł del moro, de principis del segle XVII. "Ja ha plogut molt!".

Una vegada contemplades les vistes i fer unes fotos ben curres, tornam baixar pel mateix camĂ­ pel qual hem pujat.

Temps emprat comptant les aturades: 6 hores. DistĂ ncia recorreguda: 13 Km.

Tot ha anat una monada, el sol ens acompanyat tot el dia.

Això és tot i fins la pròxima.


Dia 3 dÂ’abril de 2011: NA BURGUESA

Diumenge, 3 d'abril de 2011, 59 excursionistes anam d'excursiĂł. Avui en SimĂł descansa. No ens farĂ  de guia. El guia Ă©s el nostre amic TiĂ  Vallbona, fidel a la seva cita amb nosaltres una vegada a l'any.

A les 9h 30 l'autocar ens deixa a l'entrada de Gènova i iniciam l'excursió d'avui pujant, per la carretera, fins el monument de na Burgesa. La pujada es fa interessant, entre altres coses, perquè es tracta d'una costa ben empinada.

Una vegada a dalt, contemplam a voler les panorĂ miques que ens ofereix el paisatge. I amb un cotxe amb les portes obertes i amb mĂşsica pastillera al nostre costat, ens disposam a berenar.

Una vegada berenats empram, més o manco, mitja horeta tres quarts a fer-nos una fotografia de tot el grup.

Bé, reemprenem de la nostra ruta direcció el coll des Pastors. Allà arribam després de fer un petit descans perquè continuam pujant tira a tira.

Una vegada al coll el nostre guia ens ofereix la possibilitat de visitar una cova que hi ha per aquelles contrades, nom del quan desconeixem.

Continuam caminam i assolim el cim del puig de Bendinat (bé, el guia i el qui fa aquesta crònica no estan segurs de si és aquest cim o un altre). Des del cim, vistes esplèndides de pràcticament tot Mallorca: des de la Moleta de s'Esclop fins el Puig Major, el Massanella i n'Alí, entre molts altres. També hem pogut contemplar el puig de Santa Magdalena, de son Seguí, Randa i Son Salvador. I malgrat la boira o calitja, també hem pogut veure perfectament Cabrera.

I altre cop reemprenem la marxa. I després d'una hora bona de caminar arribam a una font. Allà dinam i descansam i bevem herbes o orujo o cassalla... alguna nina perd l'humor i altres fan bromes amb un rotllo de paper higiènic...

El guia ja ens ha avisat que després de dinar ens espera una petita sorpresa. Efectivament, continuam caminant i ja només ens queda mitjahoreta o tres quarts per arribar a l'autocar, que ens espera al cementeri de Gènova. Idò això, començam a caminar i al cap d'uns 15 minuts tenim al davant nostre una rampa, ben vertical ella, per la qual hem de baixar. I així ho feim tots... tots baixam la rampa, encara que no tots ho fan amb la mateixa elegància.

Així, per exemple, na Paloma és agafada per cada un dels seus braços per dos joves, ben amables i simpàtics ells i la fan baixar de tal manera que just just tocava amb els peus en terra de tant en tant i semblava que ballava ball de bot.

Una vegada que tots hem superat la prova de la rampa en Jaume diu: "Manolo!!! on Ă©s el paper de wĂ ter? Per aquĂ­ fa olor! QualcĂş el necessita!"

Deu minuts més i ja som a l'autocar i donam l'excursió per acabada.

I fins la propera! Ens ho hem passat de primera i, per això, repetirem!


Dia 13 de Març de 2011: ELS TRES MIL: Sa Rateta – Na Franquesa i L’Ofre

44 excursionistes iniciam el nostre itinerari. Situats a la carretera de Sóller - Lluc (MA-10) al km 33'900, al costat de l’embassament del Pla de Cúber. Veim, a la dreta de la vall, la serra de Cúber amb una elevació màxima que no supera els mil metres, a l'esquerra tenim una altra sèrie de muntanyes, "Sa Rateta, Na Franquesa i l'Ofre", en aquest cas totes elles amb elevacions superiors als mil metres.

Caminam pel terme municipal d'Escorca en la seva major part, excepte quan es recorre l'Ăşltim tram d'ascens des de es coll des Cards fins al cim i en el descens fins el coll des Gats, que caminam pel terme de Bunyola.

Punt de partida: Embassament de Cúber. Davallant per la canonada d’Emaya, travessam el Torrent d’Almedrà, on aprofitam per aturar-nos a berenar. En aquest punt, hem coincidit amb altres grups, que també fan la mateixa excursió que nosaltres.

Reprenem la marxa i ben aviat es deixa aquest camĂ­, per desviar-nos a la dreta. Seguim fins arribar al coll des Bosc (799 m.). Arribant al coll, veiem que ens marquen dos camins, (el de lÂ’esquera ens duria a Comassema i Orient). Nosaltres el deixam i agafam el camĂ­ de la dreta que ens indica la pujada de Sa Rateta (1113 m.), seguint pel camĂ­ de nevaters cap amunt. A dalt hi ha les cases i els clots de neu.

El cim de Sa Rateta ens regala unes vistes privilegiades dels embassaments de CĂşber i el Gorg Blau, el Puig Major, el Puig de ses Vinyes, el Puig de Massanella, el Pla de Mallorca, el Castell dÂ’AlarĂł i la Serra de Son Torrella i un llarg etc.

Seguim la ruta per la cresta de Sa Rateta, iniciam el descens cap el Coll dÂ’es Planet (995 m.), (esplanada que junta el Puig de Sa Rateta i el Puig de na Franquesa). AquĂ­ hi ha una paret seca, anomenada Pas dels Gats.

Vorejam na Franquesa (1067 m.) per lÂ’esquerra i hi pujam fins arribar a dalt. Seguim crestejant, fins arribar a devora una paret seca mitjanera, allĂ  al mirador hem dinat.

Desprès baixam fins arribar al Coll d’es Cards (963 m.). Ara ja ens queda arribar a dalt del Puig de L’Ofre (1093 m.) que el tenim davant, una vegada a dalt les vistes són fabuloses: Port de Sóller i la Serra d’Alfàbia (descansar i fotos).

Començam la davallada, que resulta un poc incòmoda, fins arribar al Coll d’en Poma (887 m.). Després ens queda seguir el camí de carro, passant pel Coll de l’Ofre, Binimorat i finalment a l’embassament de Cúber. Fi de l’excursió.

Tot ha anat de primera, ha fet sol tot el dia i oratge.


Dia 6 de Febrer de 2011: PUIG DE NA FĂ€TIMA - RAIXA

Avui diumenge 54 excursionistes, hem anat d´excursió al puig de na Fàtima, de 651 m., a prop de Valldemossa. L’excursió ha finalitzat als jardins de Raixa, possessió situada als peus de la Serra de Tramuntana, dins del municipi de Bunyola.

Partim de sÂ’Estret, de la carretera de Valldemossa, en el Km. 14,4. Creuem la carretera i el torrent de sÂ’Avall i en el primer desviament prenem a l'esquerra, per enfilar-nos pel costat dÂ’un safareig i una font (de nom desconegut per jo).

Caminam uns quants minuts, on ens deviam per fer una visita al mirador, el nom del qual també desconec, amb increïbles vistes sobre la zona de Valldemossa, Morro de sa Bombarda, S’Estret i la carretera de Palma.

Tornem unes passes enrere per segui pujant, per unes margades molt plenes de vegetaciĂł i farcides de cĂ rritx.

A poc a poc i després de sortir del brut, ens queda pujar al cim. Però, no per la seva curta durada, la pujada està exempta de duresa en alguns trams. El més dur es troba en els últims dos-cents metres de desnivell, tant en l'ascens com en el descens, a causa dels inclinats pendents dels dos vessants que donen accés al cim.

Ja ha dalt del cim ens delecta amb les seves extraordinĂ ries vistes: Valldemossa, les cases i la vall de Pastoritx, possessiĂł de Raixeta, sa Gubia, etc..

Començam el descens, que resulta bastant violent, anant amb cura a relliscar i seguim per l'aresta, ara al costat del penya-segat, podent contemplar part del camí i la vall de Pastoritx i tot el seu entorn.

Passam per sobre dÂ’una paret mitjanera, que separa les possessions de Raixeta i Pastoritx. Tira a tira, entram dins unes marjades plenes dÂ’oliveres, on hi ha uns exemplars que tenen molts dÂ’anys. AquĂ­ hem coincidit amb el grup excursionista "els Xots"

Ens dirigim al camí asfaltat. Cap a l'esquerra del camí, aniríem còmodament fins arribar a l'altura de les barreres de ferro, que ens duria a la carretera de Valldemossa.

Però nosaltres, agafam a la dreta en direcció a les cases de Pastoritx. Devers uns tres-cents metres, ens desviam a la dreta, on hi ha una barrera de fusta i un camí de carro, que ens duu al torrent de Raixeta.

Anam baixant pel costat del torrent, fins arribar a les cases de Raixeta, que es troben en un estat molt deteriorat.

Després, únicament ens resten uns 30 minuts per arribar a Raixa. Allà ens espera l’autocar.

La gent s'ho ha passat molt bé, el sol ens han acompanyat tot el dia.


Dia 9 de Gener de 2011: PUIG TOMIR

Avui diumenge ens hem replegat 39 excursionistes per trescar el terme municipal d’Escorca el puig Tomir. Aquesta és una de les excursions que és curta quant a distància, però que cal estar en una bona forma física.

Quan pujàvem a l’autocar, a Lluc, una al•lota ho ha passat malament ja que s’ha marejada i la panxa li feia mal, i no ha pogut fer l’excursió. L’han aguda de venir a cercar.

Una part de l'excursió transcorre per la finca de Binifaldó, per un camí asfaltat. És un camí ben bonic, ja que caminam entre alzines.


El camí pel qual transitem és l'antic camí de Lluc a Pollença i caminam per ell aproximadament uns 30 minuts, fins arribar a l’embotelladora d'aigua de Binifaldo.


Agafam el camí que va al costat de l’embotelladora, per l'interior del bosc, i començam l’ascensió al puig Tomir.

Al principi, el camí transcorre entre pins i alzines i prenim amb calma la seva pujada. Hi ha un tram en el qual no ens queda més remei que travessar pel mig de la rosseguera.

És molt fàcil perdre l'equilibri. Una vegada passada la rosseguera, també ens queda superar un petit pas, en el qual s'ha instal•lat un cable a la roca que ens ajudarà a superar-ho sense grans dificultats.


L’esforç de la pujada es veu recompensat amb unes vistes al dos cims més alts de Mallorca i unes panoràmicas, que hem pogut contemplar. Des d'aquest lloc són magnífiques, destacant el Puig de Massanella, Puig d'en Galileu, Puig Major, població de Pollença, bahia de l'Alcúdia i cap de Formentor, etc... També hem anat a les cases de neu, testimoni d’una època molt més dura.

Per baixar del cim, ho feim pel mateix camí, no tots... els més atrevits baixen per la rosseguera. I l’han feta una mica més llarga, arribant al Santuari de Lluc.

Fa uns quants d’anys ja férem el Tomir i en tenin un mal record: un excursionista del grup va caure baixant la rosseguera i és va rompre la mà.


Temps emprat sense comptar les aturades: 4 hores. DistĂ ncia recorreguda: 15 Km.

Tot ha anat de primera, el sol ens acompanyat tot el dia i hi ha hagut estones que el vent bufava ben fort.


Dia 12 de Desembre de 2010: PUIG CARAGOLER (de Femenia)

Són les 8’30 del matí i 52 components del grup “Mitja Horeta tres quarts” ens reunim per trescar un petit racó de la nostra estimada Serra de Tramuntana.

L'excursió s'inicia en el quilòmetre 14’2 de la carretera que va de Lluc a Pollença, a la barrera que dóna accés a les cases de Femenia Nou i Femenia Vell.

Són 9'30h i començam la caminata d’avui. Partim pel mateix camí que condueix a les cases i a uns 400 metres més envant ens desviam a l’esquerra, just al costat d’un petit torrent.

I aquí començam, pujant per les marjades ben empinades, fent de tant en tant una petita aturada per descansar i recuperar l’alè.

Seguim pujant fins arribar al cim del putxet RodĂł (801 m), cim "que pareix un SiurĂł". La vista Ă©s meravellosa, unes panorĂ miques espectaculars, de la Cuculla de FartĂ ritx, Puig de Ca, el Tomir i la moleta de BinifaldĂł, NÂ’AlĂ­, el Massanella, Puig Major i puig Roig, etc. Un bon lloc per berenar i descansar una estona.

Ara, sense camí, pel mig de carritxeres i roques, seguim la marxa en direcció cap al Puig Caragoler de Femenia (922 m). Ja estant a dalt, el vent bufava ben fort. Després de contemplar els voltants emprenem la baixada cap al Pla de l’Argilota i aquí feim l'aturada per dinar al costat de la Font den Castell.

Després de dinar iniciam la marxa pel camí de carro que ens durà fins a la font den Quelota, passant per les cases de la possessió de Femenia Vell. Fi de l’excursió.

Temps emprat sense comptar les aturades: 5 hores. DistĂ ncia recorreguda: 13 Km.
La gent ha gaudit d'un dia esplendorós. Bé, en una paraula un dia collonut... I tot ha anat una monada. Llevat d'un matrimoni i el seu fill que han hagut de tornat enrere perquè les botes els fèiem mal.


 

 
 

© 2005-2015 - Es permet l'ús total o parcial de textos i imatges sempre que no sigui per fins comercials.

Webautor: Jaume Llabrés - By: bernatllabres.com