Paisatges
 
 

  CRÒNIQUES
 

Dia 01 de Juliol de 2012: TORRENT DE PAREIS

Dia 17 de juny, l’estol excursionista SANTUERI posa fi a la temporada d'excursions amb la baixada habitual del Torrent de Pareis. Uns quants de nosaltres, ens hem unit amb ells per fer el torrent: Cati Mulet, Maria, Simó Fuster, José Ayala i Jaume Llabrés.
En total hem estat 40. El guia era en Tomeu Rigo. També hi havia en Carlos, fotògraf i cronista, entre altres, que ara no recordo el noms.
Tot ha anat molt bé, llevat de qualque esgarrapades i cames enrampades, “això va per jo”.
En Juan de Selva, ho ha passat un poc malament, la calor lÂ’ha afectat una mica, res greu.
AixĂ­ hi tot ha anat de primera!
Avui 1 juliol, nosaltres feim el mateix.
Amb la crisis... aquest any no feim la paella. El restaurant sa Fonda de Lluc ha canviat de propietaris i ara el duen els Capellans, i els preus sĂłn molt elevats.
Hem mirat altres restaurants com Ca S´Amitger i els preus també siulen.
La gent no estĂ  per gastar diners. Els tords volen baixos. BĂ©... Ja vendran temps millors.
Avui diumenge 1 de juliol 2012, ens reunim 33 excursionistes. Sortim dÂ’Inca en direcciĂł a Escorca. SĂłn les 6.45 d'un matĂ­ no molt clar. Avui el sol i la calitja ens faran suar.
Ens disposam a fer un dels itineraris més espectaculars de la Serra de Tramuntana, un clàssic: el Torrent de Pareis.
Es tracta d'una excursió molt completa que exigeix bona forma física, ja que a més de la llargària (d’unes 4 hores efectives de caminar), trobam un parell d'indrets que tenen certa dificultat.
L'inici de l'excursió és davant del restaurant d'Escorca. En aquest punt comença la baixada al torrent de Pareis.
El camĂ­ descendeix rĂ pidament i ben aviat veurem la impressionant encletxa de s'Entreforc.
Així com anam baixant, passam per un avenc, i també per un lloc que si feim una mica de silenci i peguam un bel, l’eco es repeteix 7 vegades. Això ho vaig aprendrà d’en Tià Vallbona i fa 14 dies es repetia la història amb Tomeu Rigo.
En Tià i en Tomeu són del mateix poble. S’assemblen bastant, principalment amb els ulls, els fets i també quan parlen.
Bé... Jo avui ho he intentat posar en pràctica, però ningú m’ha fet cas. A la muntanya no hi ha democràcia, el qui mana és el guia. “Es nota que no serveixo per fer guia”.
Seguim el curs de l’excursió, poc abans d’arribar al llit del torrent de Lluc, una al•lota cau i es fa un tall bastant profund al dit de la mà. Ella es troba un poc marejada i no té ànims de seguir endavant.
El grup segueix el seu objectiu, fer el torrent. Na Magdalena té poques ganes de riure. En Jaume i na Magdalena tornen enrere fins al restaurant d’Escorca on na Dolors ens esperava amb el cotxe.
Anaven pujant tira a tira i ens hem creuat uns quants grups d’excursionistes. Ens han ofert la seva ajuda i jo els he demanat si tenien fil i agulla per cosir una ferida. M’han dit que sí, però lo que no duien era anestèsia. Ara només falta el cosidor. Cagondena no hi ha hagut cap cosidor!!! El fil i la agulla no han servit per res! Es veu que no fan matances i no saben cosir les sobrassades o camaiots. Els hi don les gràcies i agraesc la seva ajuda.
A partir d'aquí, la informació que m'han dit els companys però jo posaré el que vulgui.
El torrent comença en un lloc anomenat s’Entreforc, gegantesc tall on s'uneixen dos torrents: el Torrent del Gorg Blau o sa Fosca i el Torrent de Lluc.
El trajecte entre Escorca i s'Entreforc Ă©s tot baixada i lÂ’hem recorregut en una hora grossa aproximadament.
Són las 9.00, l’hora de berenar. Després de descansar, en Simó decideix anar a l’entrada de sa Fosca, ja que són un grupet petit.
Ara és quan realment comença el curs del torrent de Pareis.
Al seu costat dret hi ha un camĂ­ que ens evita passos difĂ­cils. D'aquest primer tram fins a arribar a Sa Llosa, una gran roca situada al centre del torrent, abans del gorg des Cingles. Per la nostra dreta i a la part alta del penya-segat, podem veure la cova del Soldat Pelut.
I saltant de roca en roca, travessam alguns gorgs. Sa Ximenea o gorg des Capellà és un dels més importants, el gorg de sa Cacera de sa Mata, el gorg de sa Figuera, el Comellar de l'Infern i, no molt lluny, la cova des Romagueral.
Un poc més envant ve s'Estret on trobam es pas des Grassos “estrenyeu-vos” i després el pas de s'Estaló. Bé... aquí no sé si primer el pas des Grassos i després el pas de s'Estaló.
Si algú llegeix aquesta crònica i sap qui va primer que m’avisi.
Sobre les 13.00 h, ja som al Port de sa Calobra. Una mica cansats. Ara ens queda donar-nos un cap fico i dinar. Un grupet ha anat a l'Hotel de Sa Calobra a dinar de paella, “cagonlou! aquests no tenen crisis!”.
Avui es dóna la circumstància, a més a més, a partir de les 17:30 h, es celebrarà una nova edició del Concert del Torrent de Pareis, un dels esdeveniments musicals més singulars de l'estiu mallorquí. Els músics, han tingut mala sort, s’ha hagut d’anular perquè durant deu minuts ha plogut o millor dit una turmentà “bestial”
Ha fet calor i la mar va remoguda amb turmenta inclosa. Avui hem tingut un dia un poc fotut i una mica accidentat. Na Magdalena que li han posat 3 punts de sutura al dit de la mà. També, com cada any, hi ha hagut patinades, cames enrampades i dos amb turmells inflamats.
Un d’ells és en Juan Pieras que ha acabat l’excursió amb un peu inflat, tanta sort que ha pogut arribar. Quant ha arribat a Inca, ha anat a l’hospital i li han dit que té romput un osset del taló anomanat Calcáneo (no és el Craneo) i li han enguixat el peu fins els genoll. Dies de perdre, no són dies de guanyar.
Hora d’inici: 07:45. Hora Final: 13:15. Tot inclòs.
Distància recorreguda: 7.4 Quilòmetres.
Ens acomiadam fins el mes de setembre per fer la segĂĽent excursiĂł: CALA TUENT-SA COSTERA-CALA TUENT.
Anirem en cotxos particulars. Si hi hagués molta participació posarem un autocar. S’ha de duu roba de bany, i com sempre pa i taleca i ganes de caminar.
Que passeu un bon estiu!!!


Dia 03 de juny de 2012: MIRADOR DEL COLĂ“MER-PUIG DE LA PINOIA-CAMĂŤ DÂ’EL CALĂ“

25 amics i amigues ens reunim per anar d’excursió al municipi de Pollença.
Avui feim una passejada per la bella penĂ­nsula de Formentor.

Iniciam l'excursió des de l'aparcament del mirador del Colomer, podrem fer una passejada sobre els penya-segats de 200 m d'alçada fins als miradors.

Davant l'aparcament, surt la carretera que ens condueix a la torre de la Talaia d'Albercutx construĂŻda a finals del segle XVI, situada a 390 metres per sobre del nivell del mar.

Començam a caminar per la carretera asfaltada en direcció a la talaia. Abans d'arribar hi ha un revolt estret, que ens duu a l'altra part de la muntanya que dóna a la badia de Pollença.

AquĂ­ s'acaba el camĂ­ asfalt. Ara anirem entre roques i cĂ rritx, en direcciĂł al coll de la Paret, per assolir el nostre objectiu: el Puig de la Pinoia (267 m.). Situat a la punta de la Moneia, des d'on recuperam les vistes magnĂ­fiques, gaudint les panorĂ miques de l'hotel Formentor amb l'illa de Formentor al davant. El Pal, el Fumat (335 m.) i el Cap de Catalunya (291 m.) entre altres.

Després, tornam pel mateix camí fins al coll de la Paret. Seguim la nostra excursió pel damunt el llom de la serra en direcció al Puig Munt de Blat (160 m), gaudim de vistes a la punta de l'Avançada i les ruïnes de la Fortalesa, antiga fortificació i El Caló.

Ara ens queda baixar un centenar de metres a la brava. Caminam una estona més i arribam a la platja d’el Caló. Fa una calor de nassos, la gent no s’ho pensa dues vegades per dar-se un “cap fico”.

Descansats i refrescats, sÂ’ha fet hora de partir, ens queda una pujadeta d'uns 20 minuts pel camĂ­ dÂ’El calĂł fins arribar al Coll dÂ’En Vela, i donam lÂ’excursiĂł per acabada.

Avui, tot lo dia el nĂşvols ens han acompanyat, qualque estona sortia un tĂ­mid sol i de tant a tant ha fet quatre gotes.
Hora d’inici: 09:25. Hora Final: 15:42. Tot inclòs.
Distància recorreguda: 7.4 Quilòmetres.


Dia 6 de Maig de 2012: ERMITA DE BETLEM-BEC DE FERRUTX

Son les 8h 45 del matí d’un dia bastant ennuvolat. La temperatura és agradable. Sortim de l’estació de bus en direcció a Colònia de San Pere.

Avui 35 excursionistes anam a conèixer un bocinet més de la Península de Llevant.

Intensa excursió per les muntanyes d'Artà. És un bocí de la ruta GR-222.

És un camí clar i ben transitat, que es comença devora unes cases abandonades, Betlem, i tot seguit, enfila cap el comellar des Grau, en direcció a l’Ermita de Betlem.

Mentre ens endinsam dins aquest comellar, que cada cop es mostra més aspre, podem observar com el camí encara manté algun tram empedrat però la major part ha desaparegut.

Anam pujant i els núvols amenacen pluja i comença a ploure. Arribam a la font de s’Ermita on ens aturam a berenar.

Després d’agafar força, seguim la nostra caminada uns 5 minuts més i arribam al portell de l'entrada a l’ermita però no ens aturam, passam devora unes restes talaiòtiques, les ruïnes de Binialgorfa. No hi ha cap cartell indicador.

Després d’una estona de caminar en direcció al Bec de Ferrutx, i fora deixar de ploure, de sobte ens cau una aiguada que ens deixa xops. Bé, allò no era ploure, era un diluvi.

En SimĂł decideix no seguir endavant i tornar enrere. Anam a lÂ’Ermita i esperam una bona estona per si sÂ’aclareix.

La gent com que està aturada comença a tenir fred i, per axiò, decidim cridar a l’autocar i acabar l’excursió d’avui passada per aigua.

Hora dÂ’inici: 9:39 Hora Final: 13:15.
Distància recorreguda: 8 Kilòmetres.


Dia 22 dÂ’abril de 2012: MOLA DE PLANĂŤCIA

Avui dia 22 d'abril ni més ni manco que 53 excursionistes ens hem disposat a trescar pels paratges de la Mola de Planícia. El guiatge ha anat a càrrec del nostre amic Tià Vallbona que continua fidel a la seva cita anual amb nosaltres.

L'autocar ens ha deixat a Sa Granja d'Esporles i tal i com ens havien anunciat hem començat a pujar. Després de fer un curt tram de carretera hem enganxat amb el Camí des Correu i per amunt s'ha dit. Venga pujar i pujar.

En un moment donat, hem aturat per berenar i, després, abandonam el camí des Correu per agafar una pujada encara una mica més dura. Entram de ple dins un bosc d'alzines. El dia és clar però allà de dins no ens molesta el sol, ja que gaudim de l'ombra de les alzines.

La pujada es fa més bé dura, però la gent va fent i, sense queixar-se massa, arribam a dalt. Ens trobam en una bifurcació. El nostre camí continua cap a l'esquerra. A la dreta el cim de la Mola. El guia decideix anar per avall, però un grup d'excursionistes es despista i emprèn el camí rere un altre grup excursionista que els despista i agafen el camí de la dreta. El grup es divideix en dos però aviat es dóna l'avís de l'alarma i, sense que els que van al davant se'n adonin, es posa en funcionament el protocol previst en aquests casos: n'Andreu i en Simó prenen al darrera del grup dissident i no aturen fins que els apleguen i els fan retrocedir.

La tensiĂł de la divisiĂł dura poc.

Caminam una mica més i arribam al Aljubets. Continuam una mica més i al voltant de les 14h es dina. La gent, a més, aprofita per descansar una mica i treure llepolies, dolços, herbes, cafè i xocolates variats.

A les 14h 45 el guia troba que hem de partir. Allà hi fa bon estar. La gent està ajaguda com si hagués acampat. Però, hem de continuar.

Al cap de poc temps, el paisatge varia. Les alzines donen pas als pins. Passam per les cases de S'Arboçar. I al costat de Son Sanutges, una antiga cimentera, pegam al camí des correu que ràpidament ens ha de dur fins a Banyalbufar.

AllĂ  hem d'esperar uns minuts l'autocar i donam per finalitzada l'excursiĂł.

Hem passat un dia agradable. El temps ha acompanyat. Hem parlat amb els nostres companys de ruta. I, principalment, hem carregat d'energia per passar la setmana que demà dilluns comença.

Hora d’inici: 9:41 Hora Final: 15:48. Tot inclòs.

Distància recorreguda: 14.3 Kilòmetres.


Dia 11 de març de 2012: ALARÓ - ORIENT - AVENC DE SON POU - SANTA. MARIA

Són les 8’30 del matí i 60 components del grup “Mitja Horeta tres quarts” ens reunim per trescar per un petit racó de la nostra terra estimada de la Serra de Tramuntana.

L'itinerari Ă©s per la zona d'AlarĂł, de mitja muntanya, i amb mĂşltiples combinacions: Orient, Talaia de Cals Reis, Salt des Freu, Avenc de son Pou i Santa Maria.

Situats al poble dÂ’AlarĂł ens dirigim cap a la zona dels d'Amunt. Des de la placeta surt el camĂ­ que es dirigeix a Ses Artigues, al costat de la Font de la Vila, i s'Estret per un clar camĂ­ de carro, al costat del torrent, amb una pujadeta d'una horeta que es va accentuant per moments.

El camí és de ciment. Hi ha algun tram curt que està empedrat. Després de passar uns revolts, un cartell a mà esquerra ens indica “Orient” i és l'inici d'un caminoi entre la vegetació.

En pots minuts arribam al Pas de s'Escaleta, pròpiament dit és un pas en forma de graons de pedra encastats a la paret per pujar amb comoditat. Després de superar aquest pas entram al bosc i gaudim d'una baixada molt interessant amb el camí net de vegetació.

Abans de començar a baixar ens aturam uns moments on el camí es buida per contemplar les vistes de la zona d'Orient. Des d'aquí tenim la baixada clàssica cap al Pas de s'Estaló.

Seguim el nostre camĂ­ fins al pas de l'EstalĂł. AquĂ­ hi ha una bifurcaciĂł. Per la mĂ  esquerra, per anar a la Talaia de Cals Reis, i mĂ  dreta per baixar directament als Planiols del Freu.

Continuam baixant fins arribar a una bifurcació. A la dreta duu al salt des freu i Orient, nosaltres agafam cap a l’esquerra del camí, passat un forn de calç envoltats d’arboceres, alzines i aladerns. Un poc més endavant, deixam un rotlo de sitja.

Aviat ens situam davant ses Covasses, a l'altra part del fondal del torrent, a la nostra dreta. En pocs minuts, arribam a la bifurcaciĂł del camĂ­ de lÂ’avenc de Son Pou.

Deixam el camí de Coanegra per poder arribar a l'avenc de Son Pou. Després de pujar uns 20 minuts arribam a una petita esplanada. L'entrada del túnel té uns 49 metres de recorregut, fins l'interior de l'avenc de Son Pou. Allà hi ha una persona que fa pagar 1 euro per entra.

Una vegada fora de l'avenc, tornam a davallar pel mateix camĂ­ de Coanegra i anam cap a lÂ’esquerra, en direcciĂł a la possessiĂł de Son Pou.

Continuam caminant entre parets seques pel camĂ­ asfaltat de Coanegra fins a travessar el camĂ­ del Raiguer als Quatre Cantons, just a lÂ’entrada de Santa Maria del CamĂ­.

I donam lÂ’excursiĂł per acabada.

Hora d’inici: 9:23 Hora Final: 17:28. Tot inclòs.

Distància recorreguda: 17 Kilòmetres.

El pròxim dia 22 d’abril, farem l’ excursió Mola de Planícia. El nostre amic Tià Vallbona ens la guiarà.

Dificultat. Moderat 3 Botes. Anima-t i vine amb nosaltres!


Dia 05 de febrer de 2012: SOLLERIC-TOSSALS VERDS-MANCOR DE LA VALL

Avui, 45 excursionistes sortim dÂ’Inca en direcciĂł a AlarĂł. SĂłn les 8:45 del matĂ­ i tot estĂ  blanc, estĂ  ple de neu. La temperatura Ă©s baixa, fa un fred que pela.

L’excursió d’avui és llargueta però fàcil.

L’autocar ens deixa a Alaró, la carretera a Orient està tallada. Sortim d’Alaró en direcció a Orient i a uns 2 quilòmetres prenem la bifurcació a la dreta, que sembla ser la continuació de la mateixa carretera. Seguint aquest camí creuam el torrent de Solleric que gràcies a que aquests dies passats han estat de pluges i neu, va ple d’aigua. És espectacular observar-lo.

Anam fent camĂ­ i vorejam la finca dÂ’agroturisme SÂ’Olivaret. El camĂ­ estĂ  perfectament conservat pel personal del Consell, igual que l'arbrat d'oliveres, alzines i garroves que ens acompanyen durant tot el recorregut.

Un cop arribat a Solleric respectam totes les barreres i el famĂłs ca de bestiar, que ens dĂłna el bon dia mostrant les dents.

Continuam. La ruta és fàcil, però la neu ens dificulta una mica camí. El caminoi de terra que ens condueix en poc temps a la barrera que separa les possessions de Solleric i Tossals.

Pujam per la carretera asfaltada fins al propi refugi. Els ases i les someres ens acompanyen mentre anam caminant.

El refugi del Tossals Verds estĂ  situat a la Serra de Tramuntana a 485 metres d'altura, al costat de l'antic camĂ­ d'AlarĂł a Orient. El paisatge estĂ  dominat per les muntanyes del Castell dÂ’AlarĂł i el Puig d'Alcadena.

Des del refugi, existeixen nombroses variants d'excursions, que arriben tant al Castell d'AlarĂł, com cap a SĂłller pel Pla de CĂşber o cap a Lluc passant per la Font del Prat, entre altres.

Seguim al nostre itinerari fins arribar a un pal direccional que ens indica: Font des Noguer i Mancor. Nosaltres agafem direcció es Pinetons Mancor, passant per les cases des Rafal. El temps s’embruta i comença a fer aigua neu i caminam una estona més i arribam a Mancor de la Vall.

Fi de lÂ’excursiĂł.

L’excursió ha estat llarga, ja que hem caminat 18 quilòmetres, però molt agradable i poc exigents, ja que no té “repechons” ni pujades ni baixades difícils.

En definitiva, fer-la amb neu ha estat una passada. Una excursiĂł molt guapa de llarg recorregut, d'aquestes que et quedes molt satisfet.

Fins a la propera! Hem passat una jornada de primera, la gent s’ho ha passat molt bé.

La neu ens ha acompanyat tot el dia, hi ha hagut trams que superava el dos pams, uns 40 centĂ­metres. Tant grans com petits, hem disfrutat com a cabrits.

Fent “guerra de neu” ningú s’ha quedat fora rebre.

Hora d’inici: 9:15 Hora Final: 16:55. Tot inclòs.

Distancia recorreguda: 17,999 Kilòmetres.


 

 
 

© 2005-2015 - Es permet l'ús total o parcial de textos i imatges sempre que no sigui per fins comercials.

Webautor: Jaume Llabrés - By: bernatllabres.com