Paisatges
 
 

  CRÒNIQUES
 

Dia 10 de març de 2013: ESCORCA TORRENT BOVERONS CASES DES CARABINERS COSCONAR LLUC

Uns 40 excursionistes es concentren a l'estaciĂł de busos d'Inca. SĂłn les 8h 30. El guia d'avui Ă©s en TiĂ  Vallbona, amic del grup i fidel a la seva cita anual de guiar-nos una excursiĂł.

El dia és clar i net, fa sol, però ens sorprèn amb un vent més bé fred. Però, aquest vent no ens impedeix realitzar la nostra excursió.

Entre el nombrós estol d'excursionistes, crida l'atenció un petit grup de gent que pertanyen al Santueri. Des de fa un temps, gent de la nostra participa a les sortides d'aquest altre grup i alguns d'ells participen de les nostres activitats. I això és molt guapo!

Bé, l'autocar ens deixa al restaurant d'Escorca i allà ens fermam ben forts els cordons de les botes. Començam a caminar per allà on s'inicia l'excursió del Torrent de Pareis. A mitjans baixada, el guia ens fa veure el torrent des Boverons que crea un cert temor entre alguns dels nostres excursionistes.

En 45 minuts som al Torrent de Lluc i allà berenam. Després, comença la tan temuda pujada pels Boverons. Idò, no ha estat per tant. En 1h 25 minuts tots ja és a la casa des Caribeners.

La gent està satisfeta perquè ha fet l'ascensió sense problemes… Bé, a algú li ha fuit el fred!

A la casa des Carabiners aprofitam per fer-nos la foto de grup. Seguim i en poc minuts som a la font des Polls. Aquí només ens refrescam una mica o bevem un poc d'aigua. Decidim dinar una mica més endavant.

A les 14h som allà on altre temps hi havia un alzinar preciós. El cap de fibló que fa fer volar les taulades de Lluc fa uns mesos va passar per aquí abans i ho va arrassar tot! Només queden els troncs de les alzines.

Després de dinar, reemprenem la marxa direcció Lluc. Ens queda poc més d'una hora de camí.

A les 15h 30 som a la plaça de Lluc i qui més qui manco fa un cafè o una canya. Una al•lota ens convida, molt amable ella. Moltes gràcies!
I a les 16h 30 l'autocar ens recolleix.

La tornada cap a Inca, en autocar, no és tranquil•la ni a prop fer-hi! N'hi ha un parell que no deixen de fer bromes una darrera una altra. Està clar que l'excursió de l'any que ve haurà de ser una mica més dura!

Hora d’inici: 9:27. Hora Final: 15:56. Tot inclòs.

Distància recorreguda13.9 quilòmetres.


Dia 03 de febrer de 2013: CASTELL D'ALARĂ“ COVA SAN DE SANT ANTONI PAS DE SÂ’ESCALETA ALARĂ“

Són les 8’30 del matí i el temps amenaça pluja. Avui diumenge ens hem reunit 31 excursionistes. Anam amb cotxes particulars. L'itinerari és per la zona d'Alaró i un tram per la carretera d’Orient.

El Castell d'Alaró, ubicat sobre el cim del puig del mateix nom, és una antiga fortificació existent des de l'època musulmana.

Per accedir a la muntanya s'ha d'arribar a la població d'Alaró i, en direcció al poble d’Orient, després agafam la carretera que condueix fins a la possessió des Verger.

Des de la carretera d'Alaró a Orient K.18 no hi ha més que seguir les indicacions del GR 221-G per enfilar per la carretera que puja al Castell. Està asfaltat en el seu primer tram, i des de no fa molt cimentada fins al restaurant.

En realitat, la pujada real que es realitza Ă©s la carretera des Verger, encara que des de Son Penyaflor es pot prendre el camĂ­ vell.

La ruta continua i hi ha uns quants revolts. Agafam algun es dreceres, aixĂ­ reduĂŻm un poquet lÂ’itinerari. Des del camĂ­ empedrat arribam al Puig dÂ’AlarĂł i seguidament al Castell.

Les siluetes del Puig d'Alaró de 821 metres d'altura i la del Puig de s'Alcadena de 815, situats un enfront de l'altre, són les imatges més espectaculars.

Extraordinari mirador de la comarca des Pla, de les badies de Palma i AlcĂşdia, i de la Serra de Tramuntana.

L'hostatgeria del Castell, amb capacitat per unes cinquanta persones, disposa de servei de bar i restaurant. Funciona tot l'any.

Cal tenir en compte que Ă©s propietat privada, excepte el camĂ­ que puja al Castell, s'Hostatgeria, sa Taverneta i l'Oratori.

Després de visitar les instal•lacions, anam a veure la Torre dels Moros i la Cova de Sant Antoni. A part de no visitar els elements típics com: forns de Calç, Aljubs i altres elements d’interès. El motiu es que pasturaven uns quants de núvols damunt nosaltres, que duien neu granula, per això ens va fer peresa anar-hi.

Encara fa neu i sÂ’ha fet hora de dinar. Davall el porxo de la capella de la Mare de DĂ©u del Refugi, ens resguarda de lÂ’aigua neu i hem tingut un bon dinar.

Després a la Taverneta hem fet un cafetet de calcetí i unes herbes mallorquines.
Després de dinar, seguim l’itinerari fins el Pla des Pouet, baixam per el GR 221-D amb direcció a l'Hotel l’Ermitage. Caminant uns 600 metres per la carretera en direcció a Orient, hi ha un pal direccional que ens indica el Pas de s’Escaleta i altres.

Per aquí anem pujant. Ja duem una estona caminat, arribam a una Font (el nom jo el desconec), poc després arribam al Pas de s'Escaleta, pròpiament dit és un pas en forma de graons de pedra encastats a la paret per pujar o baixar amb comoditat. Després de superar aquest pas, ens dirigim per un clar camí de carro al costat del torrent cap a s'Estret, zona dels d'Amunt, finalment arribam al poble d’Alaró on donam per acabada l’excursió.

Al principi de l’excursió he avisat a un jove, que les soles de les seves botes començaven a desferrar-se. Quant hem arribat al Pas de s’Escaleta, ja no duia soles i mostrava el dits dels peus. Tanta sort que el nostre “Macgyver” Simó duu cinta adhesiva i l’hem pogut apedassar una mica. Ha pogut arribar, però amb el peus ben estopejats i copejats. Fets com aquest ens passa sovint...

Hem tingut un dia de vent molt fred, també una estona llarga de neu granulada combinada amb un poquet de neu en pols. Bé... la gent s'ho ha passat de primera.

Hora d’inici: 09:08. Hora Final: 17:30. Tot inclòs.

Distància recorreguda17.200 quilòmetres.


Dia 13 de Gener: LLOSETA- VOLTA AL PUIG DE SA CREU-BINIARROI -MANCOR-BINIAMAR-LLOSETA

Són les 8:30 del matí i el temps amenaçava pluja.

Avui diumenge ens hem reunit bastants dÂ’excursionistes, per trescar un petit racĂł, no molt transitat pels excursionistes, ja que passam per finques privades.

Nosaltres hem demanat permĂ­s per poder passar als amos de sÂ’Estorell, Can Xalet, Cases Noves i Font des Garrover.

L'itinerari en aquesta ocasiĂł passa per tres municipis, Lloseta, AlarĂł i Mancor de la Vall. Una ruta bonica i bons camins.

És tracta d'una volta còmoda de més de 18 quilòmetres i per muntanyes baixes, però no per això menys interessant: recorrerem camins de carro, petits caminois i uns trams de carretera asfaltada.

Iniciam la ruta a la localitat de Lloseta en direcció al camí dels Balladors, o també es pot anar pel cementeri. Deixam els cotxes i de sobte comença a ploure i fer calabruix i el vent bufava fort. Uns quants s'ho pensen i donen mitja volta i se'n van cap casa. La resta, 43 excursionistes ,seguim endavant encara que el temps sigui dolent.

Continuam pel camí asfaltat que va paral•lel al Torrent d'Almadrà o de s’Estorell, que ens acosta a les barreres de la finca. Passades les barreres, el camí passa a ser de terra, que travessa els camps de garrovers i ametlers.
Seguim caminat i al fons veiem les enormes cases de s'Estorell Vell. En pocs minuts arribam als peus de les velles cases elevades sobre un petit turó. El senyor Jordi, l'amo s’Estorell, m’ha comentat que no vol que anem a les cases velles, perquè estan reformant la teulada.

El camĂ­ passa per davant de les antigues paĂŻsses, per arribar a la gran esplanada on se situa l'entrada a les cases i la capella.

Sortim del recinte. Només caminats uns passos hi ha un encreuament: cap a la dreta ens duu fins a sa Font Pintada, és una de ses tres fonts que hi ha dins la finca de s'Estorell Vell, juntament amb sa font des Vidrier i sa Fon Nova.
A l'esquerra, un vell camĂ­ de carro que sembla dirigir-se cap al Puig de s'Alcadena, s'introdueix en un bosc de pins i alzines.

Ja es pot apreciar el Puig de sa Creu. Ens queda menys per arribar a una zona humida poblada de joncs. S'Â’intueix la proximitat de sa Font Nova. L'aigua surt d'una llarga mina per una vella canaleta de teules i acaba abocant en un pica de pedra.

Als voltants de sa Font Nova, fa uns 43 anys, quan jo en tenia 7, hi havia moltes oliveres centenaris, però les varen arrencar totes. 43 anys després, tot és una pleta, un polvorí si hi ha un incendi.

Seguim caminant, i després d'un parell de corbes ens endinsam en un bosc espès, fins arribar a una paret mitgera que divideix les possessió de s’Estorell i Can Xalet, on jo abans anava a caçar amb filats.

Passat el portell, girant a l'esquera ens duu a sa Llisyatima, la caseta de l'amon Joan de s'Hort Nou, que està molt deteriorada: les bigues de fusta no aguantaran gaire temps, en el porxo encara hi ha el carro que es conserva en bon estat, els pins i l’aritja han mort totes les oliveres. És una llàstima que estigui abandonat.

El lloc ha canviat moltíssim, i és clar que jo també. He cercat els colls on jo caçava, i la meva intuïció no m’ha fallat, però hi hagut moments que he dubtat.

Els noms dels coll que recordo són “Es Balanci”, “L’Heura”, “Porxo”, “Sa Paredat”, ”Es Racó”, ”Sa Roca”. La majoria ja han desaparegut.

Seguim caminant i amb quatre passes més ja som al terme municipal d'Alaró, però d'aquí a poc tornarem a abandonar-lo. Seguim per un estret caminoi. De tant en tant hi ha qualque fita, ara el camí baixa una mica per voltar a les faldilles de's Puig de sa Creu.

Sortint del bosc arribam a un portell que dona pas a ses Cases Noves. Creuat el portell, entram al municipi de Mancor de la Vall, pel qual caminarem durant una bona estona.

Seguint un camí de carro veurem una barrera metàl•lica situada en un collet, passam la barrera per entrar a la finca de sa Font Garrover. Aquest camí passa pel comellar de l’Infern, i ens duu a la barrera principal de la finca. Després d'haver creuat les barreres, hi ha un desviament a l'esquerra amb un portell on trobam una barrera petita; prenem aquest camí en direcció Biniarroi.

Després dels primer revolts, ja veiem al fons el caseriu de Biniarroi i cap allà anam. Portem una mitja horeta caminant, a la esquerra del camí podrem distingir una vella canaleta que en el seu dia transportava aigua a la població.

Ja esteim al nucli de les cases, situades a la falda d'es Puig des Suro.

Creuem el petit nucli urbà fins al final de l'únic carrer o plaça que té el caseriu, al final d'aquest carrer, al costat d'un habitatge en ruïnes, surt un camí estret per anar a Mancor del Vall. Ja dins el poble ens desviam pel camí que ens duu a l’hort de Biniatzem, i també a la font,. Anam fent camí.

Pasam entre la Penya Montaura i el Puig de Son Boscà i en un tres i no res arriban a la Font de Biniatzem. A un centenar de metres més amunt hi ha la font des Patró. Ja queda menys, amb dues sopa-gades ja esteim a la comuna de Biniamar.

Sortint del poble, a mà dreta al costat de la gravera Pieres, surt un caminoi de son Canals, que ens evita anar per la carretera d’asfalt, que ens duu a la faldilles del Puig de Lloseta al costat del camp de futbol i a prop de la cova prehistòrica des Moros. Arribam així al final de la nostra ruta.

Hem tengut un dia plujós amb calabruix, vent i sol. Un còctel variat, la gent s'ho ha passat bé.

Hora d’inici: 09:34. Hora Final: 16:07. Tot inclòs.

Distància recorreguda18.700 quilòmetres.


Dia 16 de desembre de 2012: SERRA DE CORNAVAQUES

LÂ’excursiĂł que tenĂ­em prevista per diumenge dia 11-11-2012, lÂ’hem ajornada per al dia 18 -11 -2012.

L’agència estatal de meteorologia, ens diu que dia 11, farà mal temps. El guia, en Simó, decideix ajornar-la per la seguretat de tanta gent, ja que és convenient extremar les precaucions per aquests paratges.

El diumenge, dia 18, una altra vegada es repeteix la mateixa història... l’agència de meteorologia diu que farà mal temps.

Idò, els que pronostiquen el temps s'han equivocat, perquè el dia 11 ha fet un bon dia. Però, el dia 18 han encertat, ha plogut, ha fet calabruix, trons i llamps.

En Simó torna vell, perquè abans no anul•lava cap excursió i ara per no res s'acollona. També cal dir que, ser guia exigeix molta responsabilitat, a més a més, quan són un grup nombrós. Quan sorgeix una situació compromesa s'han prendre decisions, una vegades surt bé i altres no tant bé.

El programa d’activitats diu que dia 16 de desembre hi ha programada el puig de n’Ali. Nosaltres decidim reemplaçar-la per la Serra de Cornavaques, ja que l’hem ajornada dues vegades. Aquest canvi és degut a que fan pagar 4€ per entrar o sortir de la finca de Comafreda o Massanella.

Bé ja ho sabeu, hem de passar de nou per Caixa. A més, han creat una pàgina web Puig de Massanella, a la qual es pot entrar per inscriure-se’n anticipadament i obtenir descompte. http://www.puigdemassanella.com/

Avui diumenge ens hem reunit 44 excursionistes, per anar a la Serra de Cornavaques, situada al terme municipal de Pollença. L'excursió va des de la cala de Sant Vicent als boscos de Ternelles.

Una serra pelada, poblada de mates i abundant càrritx, és tota la vegetació que hi ha, però la bellesa d’aquest recorregut és únic, les vistes que es contemplen no tenen que envejar res.

Comencam a caminar, fins arribar a unes barreres metàl•liques, hi ha una petita escultura en commemoració als presos de guerra republicans que van construir aquesta camí i els túnels de polvorí que hi ha al final de la mateixa.

El camĂ­, molt ben construĂŻt, amb ponts i parets de pedra del lloc, va pujant entre les pelades roques sense una ombra.

Ja podem gaudir de les primeres vistes sobre la cala i la impressionant Serra des Cavall Bernat, amb els seus vertiginosos penya-segats de més de 350 metres.

Passam pel pont de ses Rotes Velles, a 250 metres passat el pont, a mĂ  esquerra hi ha una torrentera i hi ha una fita que ens indica una pujada rĂ pida: el pas des Pescadors.

Nosaltres seguim pujant suaument pel camĂ­ ,fins arribar a la galeria picada a la roca, sĂłn construccions militars de la Guerra Civil Espanyola.

Ja s'ha guanyat alçada i la vista que es contempla comença a ser un espectacle. A la llunyania, es veu: el mar, la Serra des Cavall Bernat, el Pal, és Fumat i altres.

Després seguim el camí que parteix des d'aquí. Bé... això de camí és un dir, un trajecte marcat amb fites serà el més adequat.

Ara observam l'altra cara de la muntanya, on ens trobem amb els penya-segats verticals, cala Estremer, punta Galera, cala Castell i punta Topina.

Ara el camĂ­ sobre la cresta del penya-segat, anam pujant tira a tira en direcciĂł el puig de s'Ă€guila.

Després d'una petita pujada, arribam al cim de sa Mola a 474metres d'alçada, el segon cim de la serra, tenim unes vistes sobre les badies, penínsules de la Victòria i Formentor, vall d'en March, Puig Tomir i Ternelles amb el Castell del Rei.

Arribat al punt per anar al cim de Cornavaques de 545 metres, només ens resta seguir la direcció. A dalt hi ha un punt geodèsic.

S’ha fet hora de dinar i dalt del cim el vent bufa ben fort. Després de dinar, a na Maria Solivellas li cantam la cançó de l’aniversari, que tal dia com avui compleix 12 anyets, i que pugis complir-ne molts més! Quant arriba a aquesta edat hi ha altres quimeres, i anar d’excursió es fa un poc avorrit, esper que no sigui el teu cas. Molts d’Anys Maria :D

S’ha fet hora de seguir. Ens queda repetir un tros de l´itinerari fins que arribam al cim de sa Mola. Hi ha dues opcions, girar a la dreta i seguir les fites per no repetir l'itinerari o seguir pel mateix camí que hem passat abans.

Nosaltres decidim anar per la dreta del cim de sa Mola. Ara ens queda una baixada, que jo lÂ’anomeno baixada de trenca genolls, que es fa una mica feixuga.

Sense camí i sobre les roques, per recórrer una cresta fins al seu final, es fa difícil caminar per aquests paratge, però anam a poc a poc i bona lletra. Així i tot, una al•lota ha patinat i ha caigut i s’ha fet un trau en el front i cops per tot.

Una altra el genoll li feia mal, tanta sort que han pogut arribar totes dues, ben copejades i estopejades.

Hem emprat, 1 hora més de lo previst per arribar a les barreres, al costat de l’escultura del republicans.

Avui no ha anat de lo més bé, degut a aquesta baixada accidentada.

Tot lo dia el sol ens ha acompanyat i el vent bufava ben fort.

Hora d’inici: 09:27. Hora Final: 16:38. Tot inclòs.

Distància recorreguda: 10 Quilòmetres.


Dia 07 d'octubre de 2012: COLL PELAT-PAS DÂ’EN BISQUERRA-CAPELLA BLAVA-CAIMARI

Són les 8:50 del matí, sortim una mica més tard perquè hem esperat una al•lota que estava de camí. Ha valgut la pena esperar-la. El sol surt rabiós i hi ha uns quants núvols pasturant.

Avui diumenge ens hem reunit 50 excursionistes, per anar a trescar un petit racĂł de la nostre illa estimada: Pas dÂ’en Bisquerra - Sa Capella Blava.

Uns dies abans en Simó i jo (en Jaume) anam a fer l’excursió, per assegurar-nos de la dificultat. Una sorpresa ens esperava, el “pas” per entrar a Alcanelleta està tancat amb reixeta i fil de punxes. Supòs que el motiu de tancar el pas, és perquè els ases i la resta de bestiar no surtin o entrin. Però, també es veu que no volen ningú per dins les seves finques.

Nosaltres dos ens arrisquem a passar i acabar la ruta. I en el cas que lÂ’amo ens aglapeixi, acotarem el cap.

Hem de respectar la decisió del propietaris de la finca. Ja que nosaltres dos no ho hem fet. No és lo mateix 2 persones que passar 52. I amb el grup hem decidit anar a les Cases de Ses Figueroles i així l'excursió serà més curta i fàcil.

Doncs lÂ’excursiĂł lÂ’anomenarem: COLL PELAT- FALDILLA CAPELLA BLAVA-CASES DE SES FIGUEROLES-BINIBONA-CAIMARI.

El punt de partida Ă©s el refugi de Son Amer, a prop del Coll de Sa Batalla.

Passàrem per l'Ermita, devora la qual hi ha una font anomenada “font de s’Ermita“. Seguim pujant i ens aturam a un mirador, en el qual berenam contemplant unes belles panoràmiques amb una miqueta de boira.

Davant nostre, observam les destrosses que provocĂ  un esclafit o un cap de fiblĂł al santuari de Lluc, i a la seva esquerra podem entreveure el Puig de Galileu i el Puig de Massanella un poc borrosos.

Seguim en direcció al Coll Pelat, no sé perquè li diuen Coll Pelat, si està ben poblat. Bé... ho deixarem així.

A mesura que anam caminant podem distingir tota la serra del pas dÂ’en Bisquerra, que Ă©s una cresta de gran longitud que parteix els termes de Selva, Escorca i Campanet.

Al costat dels camps de cultiu, hi ha el pas on accedĂ­em al bosc dÂ’alzines dÂ’Alcanelleta. Ara l'han tancat amb reixeta i amb fil de pues (punxes).
Abans d’arribar a les cases, si miram a la nostra dreta hi ha l'alzina anomenada alzina de ses Truges. La seva soca és buida: dins ella hi caben 6 persones dretes i té un cimal caigut, té uns quants de cents d’anys.

Creuam la barrera, quedant a la nostre esquerra les cases d‘Alcanelleta. Tot seguit començam una forta pujada per un gran alzinar d'uns 150 metres o un poquet més.

A la fi, arribam al tant anomenat “Pas d’en Bisquerra”, que és un empinat pas, que per facilitar la pujada hi ha instal•lat un fil d’acer.

Pujam el pas, però una vegada vist de dalt, si hagués de baixar-lo no fa tanta gràcia, i si està humit no emparlem. I aquí mateix aprofiten per dinar.

El nostre següent objectiu és la Capella blava, 682 metres. Després el Pla de Sa Bassa, tal com el seu nom indica hi ha una bassa, que aprofitaven per recollir l’aigua.

Seguim baixant per un caminet molt estret de terra, anomenat Coma Llarga, tot el camĂ­ Ă©s molt bonic, hi ha trams una mica bruts degut a lÂ’abundĂ ncia de cĂ rritx i vegetaciĂł i per arbres caiguts.

Al final del camí hi ha la font d’en Tesà (Selva). Ens aturam a mirar-la. No té ni una gota d’aigua. Fins aquí la historia de dos fugitius.

He anat a mirar el pas per curiositat, cagondell quina sorpresa me n’he duit! Han tallat la reixetaa. La meva opinió és que, nosaltres no som capaços de fer aquesta animalada o barbaritat, però es veu que n'hi ha molts d'ases amollats.

A partir d'aquĂ­ amb el grup, deixam les cases dÂ’Alcanella a la nostra esquerra i de seguida seguim un caminoi de cabra: agafem a la dreta, als peus de sa Capella Blava en direcciĂł a les cases de Ses Figueroles que estan mig reformades. I aquĂ­ aprofitam per descansar i dinar.

Després seguim la resta del camí i anam baixant pel Cocó dels Ases (avui aquesta crònica va d’ases) i Es Puçar, i així arribam a l'encreuament que ens duu a Binibona, també a la Coma Llarga i el camí que hem baixat de les cases de Ses Figueroles.

Després de caminar un bona estona, atravessam el torrent dels Picarols. Creuam un segon torrent de Coma Freda (dit també des Guix).

Segons els meus mapes Garmin, el torrent es diu Sant Miquel. BĂ©... ara trieu el que vulgueu, tots tres van al mateix lloc.

El camí es va fent més ample i lleuger fins arribar a Binibona, un llogaret petit i guapo.

Ja només ens queda 1.9 Km de camí asfaltat per arribar a Caimari, que és el nostre punt d’arribada d’avui. Però, el camí es fa un poc feixuc ja que les botes de muntanya i l’asfalt no són compatibles.

Hem tengut un dia fantàstic amb un poc de calor i la gent s'ho ha passat molt bé.

Hora d’inici: 9:46. Hora Final: 16:19. Tot inclòs.

Distància recorreguda14.600 Quilòmetres.


Dia 9 de Setembre: CALA TUENT-SA COSTERA-CALA TUENT

Després de les vacances d’estiu, començam amb una excursió per iniciar una temporada nova plena d'excursions.

Avui diumenge ens hem reunit 70 excursionistes. Hem anat amb cotxes particulars. El motiu de tanta participació és degut a que una al•lota ha agafat informació de la web i ho va publicar al seu mur del facebook. La majoria de persones ho han mal entès ja es pensaven que només era anar a nedar a la Cala.

Son les 8:45 del matĂ­ i hi ha uns quants nĂşvols pasturant i la calitja ens farĂ  suar.

En aquesta ocasió anam fins a Sa Costera des de Cala Tuent; itinerari més curt i més apropiat per anar-hi el mes de setembre.

Aparcam els cotxes a un costat de la carretera, lo més a prop possible de la cala, i començam a caminar cap a les 11. Passam davant de l'única construcció que hi ha actualment a la cala, ja que l'edifici que hi havia va ser esbucat.

Ens dirigim a l'altre extrem de la cala on comença el camí, on hi ha els primers pals indicadors de l'itinerari. I sis persones han quedat a Cala Tuent i no han començat l’excursió.

Al camĂ­ de pujada hi ha trams de camĂ­ de terra i altres trams de camĂ­ empedrat. De front l'imponent Pa de Figa.

Arribam al coll, on ja es veu tota la costa fins a la Torre de na Seca, amb vistes espectaculars. Ja som al punt on s'inicia el camí que baixa a la font des Verger o també anomenada Sa Costera. Si continuam pel mateix camí, duu al mirador de ses Barques.

La baixada és estreta amb força pendent i ple de càrritx. Així con l’hem baixada després ens toca pujar-la.

Arribam a baix i creuam el canal que duu l'aigua de la font als aljubs de la central elèctrica que va funcionar fins els anys 60 aproximadament. Després visitam els diferents llocs d'aquest racó de la costa.

Amb una marxa tranquil•la i amb aturades hem emprat una hora i mitja de camí més o manco. Ara ens queda el mateix itinerari per tornar.

Després de les obres per canalitzar l'aigua per dur-la a Sóller, l'aspecte de la font ha canviat molt.

La calor que hem passat ho compensam amb uns agradables cap ficos a sa Costera i després a Cala Tuent, a la tornada.

Tot ha anat molt bé. Hi ha hagut algunes patinades i escarritxades, principalment les al•lotes que anaven amb calçonets curts. Però res greu.

Hora d’inici: 11:00. Hora Final: 16:48. Tot inclòs.

Distància recorreguda: 9 Quilòmetres.


 

 
 

© 2005-2015 - Es permet l'ús total o parcial de textos i imatges sempre que no sigui per fins comercials.

Webautor: Jaume Llabrés - By: bernatllabres.com