Paisatges
 
 

  CRÒNIQUES
 

Dia 6 de maig de 2014: MOLA DE SON MONSERRAT I COVA DE LES MERAVELLES

El grup estĂ  format per 46 excursionistes que volen trescar pel terme dÂ’Orient.
Iniciam la ruta dÂ’avui devora el km 13 de la carretera d'AlarĂł a Orient. Hi ha poc lloc per deixar els cotxes.

Arran de la carretera hi ha el botador de ferro. Després, seguim el caminoi que baixa al costat del torrent d’En Pregon. Hi ha alguns punts que el rost és pronunciat i dificulta l’avanç.

Anam caminant fins arribar a un pla on es pot apreciar el Puig de sÂ’Alcadena, les Cases de Solleric i el Puig de Sant Miquel, entre altres.

Caminam per propietats privades de manera que seguim les normes adequades i respectem l’entorn. Com passar desapercebut, no fer renou i que no et vegin, perquè si et veuen hem d'assumir les conseqüències.

Des d'aquest punt i en la mateixa direcció, anam pel camí de carro i entre parets. A la nostra dreta hi ha uns sestadors, poc després d'allà on de nou travessam el torrent.

Ens endinsam dins el comellar, anomenat es barranc que divideix la Serra de Son Monserrat i la d' Amós (també anomenada Serra d’es Puig d’es Moix).
Abandonam el camí per començar a pujar. Després seguim envoltant el comellar, ara sense camí anam arran del bosc i aprofitam els caminois del bestiar, entre la vegetació i els marges.

Ja veim les cases de Coma-Sema. Abans d’arribar a la paret que separa Son Montserrat, hem de localitzar la Cova de les Meravelles. L’entrada a la Cova, amb la seva barrera de ferro, està oberta. Un cop dins, la primera visió no és gaire guapa. Seguim avançant fins on hi ha un forat que ens obliga a ajupir-nos per entrar dins l'altra cavitat.

Les llanternes i els ulls no donen abast per les impressionant formacions d’estalagmites i estalactites malgrat que la majoria estan destrossades. Pel seu interior han construït esglaons excavats a la roca, que ens duen a veure racons. També de les estalagmites i estalactites rompudes les han aprofitat per fer una mena de marge (les han apilades una sobre l’altra). Es veu que volien explotar aquest indret. És tan guapa que val la pena visitar-la. Com el seu nom indica, és una meravella!

Dins la cova hi ha hagut algunes patinades. En Carlos MartĂ­nez sÂ’ha endut un petit record, una estalagmita en el cap! S'ha fet un petit trau. Res greu.
Visitada la cova, tan sols queda retornar pel mateix camĂ­ fins arribar de nou al punt dÂ’inici i donam lÂ’excursiĂł per acabada.

Avui l’excursió ha estat curta però entretinguda. Hem tengut un dia esplèndid. La gent s’ho ha passat de primera. Tot ha anat molt bé.

Hora dÂ’inici: 9:34.
Hora Final: 15:32.
Temps transcorregut: 6:07 hores.
Distància recorreguda: 7.200 quilòmetres.


Dia 6 d’abril de 2014: SÓLLER – SERRA D’ALFÀBIA

Ens replegam 35 excursionistes per anar a la Serra d'Alfàbia. És una serra que forma part de la Serra de Tramuntana. Amb una altura de 1069 m, que separa la vall de Sóller i la d'Orient. Al cim hi ha antenes repetidores que permeten la recepció de televisió i ràdio.
Es tracta d'un exigent recorregut de cinc hores efectives de caminar per terreny molt inclinat, encara que còmode en la seva major part per antics camins.

Avui caminarem per dos municipis: Sóller i Bunyola. La ruta s'inicia a l'entrada de Sóller MA 11 al km 30. Al costat de la rotonda situada a l’entrada de Sóller, hi ha uns escalons que baixen per la dreta fins al carrer de Can Pentinat, al seu costat passa el torrent. Aquest camí no té sortida.

Poc abans dÂ’arribar a Can Gomila al mateix carrer girant a l'esquerra hi ha unes escalonades que passen pel mig dÂ’edificacions i a l'esquerra unes barreres amb el nom de Can CarriĂł.

Aquí s'inicia un dels camins que ens duu a la serra d’Alfàbia. Així idò, pujant per aquest camí passam al costat d'algunes cases molt ben conservades i altres abandonades o “en ruïnes”.

Des de que hem començat a caminar, tot és pujada, i puja que puja. El camí empedrat és conserva a trams i les marjades plenes d’oliveres.

Així com anam avançant i guanyam alçada, entram dins el terme de Bunyola. Anam superant diverses marjades fins situar-nos en un vell i abandonat olivar, on les mates i els pins van guanyant terreny.

Poc després, hem d'estar molt atenets, ja que el camí es perd. Però veurem sobre una roca una marca de pintura vermella que ens indica per on seguir. Passam per una zona molt bruta.

Buffffffff... Quina panxada, això de bon dematí. Hi ha un bon desnivell. L’excursió l’hem començat a 30 metres de nivell de la mar i, encara ens queda més de mitja horeta o tres quarts per arribar a la serra d’Alfàbia de1069 metres.

Les forces comencen a flaquejar, l’esforç comença a passar factura.
Ja som a les cases de sa Serra, on aprofitam per fer la foto del grup. La gent s’alegra de veure les antenes però, encara ens queda la darrera pujada. Val la pena, aquest esforç. Les vistes són magnífiques sobre la vall de Sóller, Orient i Bunyola i els seus voltants.

Ara ens queda baixar per la carretereta asfaltada, que ens duu al Coll de SĂłller, fins que trobem un gran aljub cobert on descansam i dinam.
A l’esquerra, davant l’aljub, a l'altra banda de camí, veurem que s'inicia un ample camí, pel qual hem de seguir. Després de passar dos desviaments bastant clars, per l'esquerra hem de prendre un tercer no tan visible, al terra del camí veurem una fletxa vermella i a la dreta un inici del nou camí que no el seguirem.

Continuam entre els pins i alzines, començam a perdre desnivell on es recupera de nou el camí. Després el terreny s'aplana una mica donant pas de nou a l'alzinar on veim algunes sitges.

A partir d'aquĂ­, va baixant clarament en direcciĂł a SĂłller. Entre marjades pel camĂ­ de ses Rotes d'en Barretes, un camĂ­ cimentat que va de casa en casa fins arribar al llit del torrent Gros.

Ara queda només creuar el pont del torrent i arribar a la carretera que comunica Palma i Sóller. Un poc més d’asfalt i en un tres i no res ja som dins l’autocar per donar per acabada la ruta d'avui.

Avui l’excursió ha estat entretinguda. Hem tengut un dia esplèndid. La gent s’ho ha passat de primera. Hi ha hagut algunes patinades, esgarrinxades però res greu. Tot ha anat molt bé.

Hora dÂ’inici: 9:26.
Hora Final: 17:23.
Temps transcorregut: 7:57 hores.
Distància recorreguda: 14.900 quilòmetres.


Dia 2 de març de 2014: VALLDEMOSSA COA DE SA RATA SA GUBIA CAN PENASSO

SĂłn les 8:30. A l'estaciĂł dels busos d'Inca ens hem reunit 34 excursionistes, per anar a caminar per la nostra roqueta estimada.

La nostra caminada d’avui és per dos municipis: Valldemossa i Bunyola. S’hi accedeix per la carretera Ma-1110 de Palma a Valldemossa a l’alçada del Km 16,200 molt a prop del poble.

Iniciam la nostra ruta abans d’arribar al poble de Valldemossa. Al costat de la carretera hi passa el torrent d’Avall. A prop hi ha la font de na Tornera on travessam el pont que ens facilita el pas del torrent, després creuarem la carretera.

Aquest tram del camí està empedrat. Els propietaris o veïnats no el duen molt net ja que hi ha un tros ple abarsets de Mora. Segons en Carlos Martínez el nom científic és “Rubus ulmifolius”. Bé, nosaltres hem fet un tros net (“xermar-lo”) i hem pogut passar comandament.

Seguim caminat, per la faldilla de la Mola de Pastoritx i ens apropam a la Font de sa Gruta de Son Verí (considerada una de les obres més importants de tramuntana). Avui per desgràcia està feta malbé, conseqüència d'un esfondrament sobre la mateixa font. Seguim uns 15 minuts més pel camí que ens duu a un mirador natural sobre el penya-segat amb vistes sobre Valldemossa: allà és on berenam.

El camĂ­ segueix per l'interior de l'alzinar fins una paret amb reixeta, que delimita la finca de Son Veri amb la de Pastoritx. Des d'aquĂ­ es pot accedir al cim de la Moleta.

Tot seguit, davallem pel camĂ­ per la faldilla de la Mola de Pastoritx, des d'on es poden contemplar diferents panorĂ miques amb les vistes sobre la vall de Pastoritx, amb les seves peculiars cases i l'aqĂĽeducte que transporta l'aigua des del bosc.

El camí surt del bosc per entrar a les marjades d'olivar, i a mesura que avançam, ens acostam cada vegada més a les cases. Hi ha un rètol (camí particular) això vol dir “no passeu”.

Ens desviam per lÂ’esquerra per anar per darrera les cases, creuam un xaragall, tot seguit ens enfilam en direcciĂł a la Coa de sa Rata. Aquest camĂ­ estĂ  empedrat o millor dit, un temps estava empedrat. La pujada ens posa les revolucions al mĂ xim i ens fa suar.

Seguim pel vell camĂ­ aferrat a la inclinada vessant de la muntanya fins arribar a un coll, on el camĂ­ que ens situa sobre Ses Rotes des CotĂł i als peus del penya-segat de sa Coa de sa Rata. En direcciĂł cap Es Cingle de sa Milana fins a trobar una paret que haurem de superar i abandonar aixĂ­ la finca de Pastoritx i el Terme de Valldemossa.

Superat la paret, ens situarem a la part alta del Comellar de sa Font, al fons tenim: Raixeta i na FĂ tima.

Seguint un rastre de fites col•locades sobre roques que sobresurten del càrritx, arribarem a una altra paret amb un botador situat en un coll, a l'esquerra està el Puig des Cocó. Passada la paret, ens endinsam a la finca de Muntanya (terme de Bunyola), al fons tenim el torrent de s'Obi i una mica a l'esquerra està situada la font del mateix nom.

Baixam la dura pendent, fins arribar al vell camí que es dirigeix a un portell. A la seva dreta duu a les cases de Muntanya, però nosaltres hem de seguir per l'esquerra, per un magnífic camí de carro.

En Toni Carbonell... millor dit, la seva dona, na Rosa, ens proposa anar a veure el Pas de sa Fesa, desconegut per nosaltres. Aprofitam per visitar-lo i ja que hi som i és un bon lloc, decidim dinar. Ah... per cert, molt guapo el pas, és pel mig de dues roques. N’hi ha que li diuen “encletxa”, altres “regata” o “canalillo” i no sé que més.

Després de dinar, seguim l'itinerari previst. Ens sortim del camí de Muntanya per dirigir-nos al cim de sa Gubia, després de creuar una zona boscosa arribarem a un botador metàl•lic, i poc després, trobarem el refugi. Passat el refugi arribam al vèrtx geodèsic i al mirador ben acostat del vertiginós penya-segat de sa Gubia. Les vistes són de les millors: podem veure part del recorregut realitzat i el ens resta fins al final.

Per continuar amb el recorregut, ja en la seva part final, iniciam el descens per arribar a les cases de s'Alqueria d'Avall. Caminant còmodament pel bonic camí de Muntanya, amb vistes del Puig de s'Alqueria, l'altre nom que té sa Gubia, el puig de Son Nassi i puig de Son Poc.

Arribats a les cases de s’Alqueria d'Avall, propietat de Gabriel Cañellas (ex-president del govern) una persona ens diu que no podem fer fotos a les cases, només les podem mirar. Bé, així ho fem. Ara tan sols resta recórrer la carretera per arribar a l'aparcament de ca'n Penasso, on donam aquesta guapa ruta per acabada.

El sol ens ha acompanyat tot el dia. Tot ha anat molt bé.

Hora dÂ’inici: 9:30.
Hora Final: 16:51.
Temps transcorregut: 7:21 hores.
Distància recorreguda: 16.600 quilòmetres.


Dia 2 de febrer de 2014: PUIG TOSSALS VERDS MORRO D'ALMALLUTX PUIG SA FONT

Aquesta vegada toca fer un autèntic i genuí 8.000 mallorquí, que no és més que crestejar 8 muntanyes de més de mil metres. En aquesta ocasió toca:

Tossals Verds (1118 m.)
Morro d'Almallutx (1064 m.), (Est 1046 m.), (Oest 1003 m.)
Puig de sa Torreta (1058 m.), ( sud 1049 m.), (Nord 1043 m.)
Puig de Sa Font (Est 1071 m.), (Oest 1028)

Ens hem replegat 35 excursionistes, per començar el nostre itinerari al costat de l'embassament de Cúber (km 34 de la carretera C-710) i ens dirigim a la font des Noguer. Caminam arran de la canal fins arribar al camí que s'endinsa al bosc, després de creuar un portell amb barrera. Pujam fins el Coll des Coloms que hi ha l’encreuament per pujar cap al Puig de Tossals Verds, on berenam.

Prenem aquesta bifurcació. Anam pujant per dins el bosc espès i ple de vegetació i ja som al costat del penyal anomenat: El Frare.

No queda molt per arribar a les cases de neu. Deixarem el pou a la nostra dreta, per seguir lascens al Puig des Tossals Verds. El bosc és va aclarint, i ens permet contemplar aquest indret. Un cop a dalt hi ha el vèrtex geodèsic, des d'on tenim guapes panoràmiques. Fa un fred de nassos.

Ara baixam, seguirem les mateixes passes fins a les cases de neu, una vegada allĂ , ens enfilam per assolir el cim d'Almallutx.

Des del cim d'Almallutx es pot veure tota la cresta que hem de recĂłrrer i les muntanyes del voltant,del Massanella fins a la zona de CĂşber, Puig de s'Alcadena, etc. Prosseguim fent la resta de les puntes del Morro d'Almallutx.

Deixam el Morro d'Almallutx i ens dirigim cercant el millor camí cap al Puig de Sa Font. Aquí ja el camí és més incòmode, entre roques i encletxes.

Sense aturar-nos massa, ens enfilam pel Puig de sa Torreta, on alguns s’entretenen pujant i baixant puntetes per donar-li una mica més d'emoció al tema. A Sa Torreta hem menjant i beure i descansem una estona.
Des de Sa Torreta anam en direcció al Puig Sa Font. Baixam pel pas de nom desconegut que té una mica de dificultat: cal anar amb cura perquè la roca se desprèn fàcilment.

Les vistes de tot el paratge són increïbles: Cúber, Gorg Blau, Puig Major, Penyal del Migdia, Ses Vinyes, Sa Rateta i molts més.

Al cim, abans hi havia una creu amb una placa que deia que era el Puig de sa Font (La varen posar el grup Excursionista Voltors). Avui ja no hi és perquè qualcú l’ha llevada ja que no era ni el seu lloc ni el Puig de sa Font.
La baixada des de Sa Font cap al Coll de sa Coma des Ases s’ha fet entretinguda anant per roques i més roques: semblava poc però al final aquest tram és fa llarg i els genolls han remugat.

Des del Coll de sa Coma des Ases hi ha un portell a la paret de partiĂł. Baixarem per el GR-221 que ens duu a la font des Noguer on donam la lÂ’excursiĂł d'avui per acabada.

Hem tingut un dia fantàstic. El vent bufava i l’oratge era ben fred. La gent s'ho ha passat molt bé. L’excursió l’han trobat un poc feixuga i la veritat que no és per tant.

Aquí no acaba la història. Tres bohemis: na Cati i en Pep (alies: Clauganxo) i en Mateu han trobat l’excursió curta i l’han allargada fins arribar a Inca. Quina panxada.

Tot ha anat molt bé. Hi ha hagut algunes patinades, esgarrinxades i soles de botes desferrades! Res greu. Tot ha acabat bé.

Hora dÂ’inici: 9:40.
Hora Final: 16:34.
Temps transcorregut: 6:52 hores.
Distància recorreguda: 9.900 quilòmetres.


Dia 12 de gener de 2014: PUIG DES TEIX PEL CARAGOL DE LA SERRA.

Avui hem anat dÂ’excursiĂł i ens ha guiat el nostre amic TiĂ  Vallbona. En total hem estat 42 excursionistes que en autocar sÂ’han dirigit a Valldemossa.

Ha estat aparcar, baixar de l’autocar i partir com a desesperats direcció la font des Polls, on havíem de berenar i on hem berenat la majoria de noltros, perquè alguns no han tengut coratge d’arribar-hi.

La veritat és que allà, el nostre guia ha decidit marcar un altre tipus de ritme i, després de berenar, ens hem enfilat direcció es Teix pel camí des Caragol de la Serra. Es tracta d’un camí abandonat i no massa transitat, amb molta pedra pel mig, però, tira a tira, hem anat guanyant alçada i, després de travessar una paret, aviat hem assolit el cim des Teix.

No hem pogut gaudir de les vistes perquè ens ha acompanyat, al llarg de bona part del dia, una boira espesa, freda i ben humida. De fet, si ens despistàvem aviat deixàvem de veure el company que precedia les nostres passes.

Per cert, una mica abans d’arribar al cim una al•lota estrangera que anava sola s’ha afegit al nostre grup.

Al cim ens feim la foto (perdó, les fotos) de rigor del grup. Després començam a baixar. Sobre les 13h 30 sobre a les cases de neu i al refugi de son Moragues. Decidim anar a dinar altra cop a la font des Polls.

Allà dinam, compartim vi, dolços, cafè i altres delicadeses.

Després de dinar, el camí no deixa fins Valldemossa. Arribam i qui més qui manco va a un bar a fer una coca de patata amb una tassa de xocolata.

A les 16h 30 tots ja estam asseguts a lÂ’autocar i donam per acabada lÂ’excursiĂł dÂ’avui.

Avui, la boira ens acompanyat tot lo dia, i no hem pogut veure gran cosa. Bé... El que vulgui repetir aquesta excursió, dia 16 de març del 2014 el Estol Santueri la farà. Guia Tià Vallbona. Perquè avui no sa guanyat ses sopes.

Pel qui estigi interessat. Aquí vos deix un enllaç.
Pitja aquĂ­ Estol Santueri

Hora dÂ’inici: 9:33.

Hora Final: 15:46.

Temps transcorregut: 6:12 hores.

Distància recorreguda: 12.400 quilòmetres.


Dia 8 de desembre de 2013: PAS DE NA MARIA "Autèntic de Cavalleria".

Diumenge passat dia 1/12/2013, teníem previst fer el pas de na Maria. Però, el dia no pintava gens bé. Per Inca plovia, feia una aigua de bombolles i un fred de nassos.

En el punt de trobada només compareixen 8 excursionistes i altres 2 ens esperaven a Orient. Tres han decidit anar-se'n a ca seva. La resta vam anar a fer un itinerari clàssic en aquesta època de pluges. En aquesta ocasió, anam a fer una passejada per Orient i voltants.

El nostre itinerari és una caminada des d'Orient - Salt des Freu - Pas de s’Estaló - Orient. Una circular de 8 quilòmetres.

No us podeu imaginar la gentada que havia. Amb aquest mal temps que feia no Ă©rem els Ăşnics. Ens vam creuar amb un grup de Costitx.

La quantitat d'aigua que baixa pel torrent, després de passar pel salt des Freu, és tot un espectacle. Des de baix, contemplant l’aigua que cau en força. Foto aquí, foto allà. Aquí sí que ens hem xopat.

El dia ha començat plovent. A las 9:30 deixa de ploure i quan nosaltres començam a caminar surt l’arc de Sant Martí. Casi el podem tocar amb les mans.

Tot ha anat bé, perquè no ha plogut. Ho hem passat de primera, sobretot na Cati.

Decidim, que el pròxim dia 08/12/2013, farem l’excursió! PAS DE NA MARIA "Autèntic".

Avui diumenge dia 08/12/2013, el dia està ben clar i fa un bon sol. Ha comparegut una gentada, en total són 46 excursionistes. Hem hagut d'esperar en Miquel i na Poli, perquè el cotxe no els anava bé. Han arribat una mitja horeta o tres quarts més tard. L’espera s’ha feta llarga. Hi ha una gelada que les orelles s’arregussen i el nas s’encoeix. La gent comença a quedar enravenada de fred.

La nostra ruta d'avui arranca en el centre del poble d’Orient. Allà ens esperen part de la gent, que els és més proper que venir per Inca.

Començàrem el recorregut a la carretera PM-210 al Km 9,800 d’Orient direcció Bunyola. Després agafam el camí de Coma-sema. Caminam un quilòmetre d’asfalt i, a l'esquerra hi ha una filera de xiprers on es pot passar còmodament per un camuflat i curiós botador. Tira tira, ens anam acostant al Putxet de Son Vidal.

Arribarem a un punt on creuam el Torrent de Coma-sema, més endavant tornarem passar-lo. Avançam una mica més i pujam damunt unes margades. Veiem l’entrada d'un túnel que pareix una entrada d’una font de mina, però no ho és.

Seguim avançant, passam per una caseta de roter, que el bestiar l’empra com un refugi o “sestadors”, la voltam i a la part de dalt hi ha un encreuament de camins. Hi ha dues opcions, nosaltres anam a la dreta, per anar al Pas de na Maria "autèntic" i pel de l'esquerra, aniríem al Pas de Na Maria "clàssic".
El camí de carro puja entre alzines. Arribarem a un punt on hi ha una paret mitgera. Ara sense camí, anam pujant en diagonal; hem de localitzar el portell del camí de ferradura. Buffff! quina pujada, hi ha qualcú que remuga! Però no em fèiem cas.

A partir d'aquĂ­, en el camĂ­ hi ha trams que sĂłn ben visibles i altres no tant, amb belles vistes sobre la Vall d'Orient.

Seguim en la mateixa direcció. Ara el camí és molt millor amb trams empedrats. Anam pujant fins el Coll, és el Pas de Na Maria "Autèntic". És una roca amb una fita damunt, on hi ha escrit el nom de color vermell.

Després de superar el pas, hi ha unes quantes opcions: es pot anar al Puig des Coll den Jou (1052 m.), Puig de Maria (879 m.) o Puig de l'Ofre (1093 m.).

Des del coll fins el camí des Barrancons, hi ha una mica de dificultat. Baixam per la part dreta que hi ha una paret mitgera. Anam caminant per un terreny una mica incòmode, esquivant roques i càrritx, i altres espècies. Una altra opció, és anar pel Coll d’en Poma 887 m.) i baixar pel camí que no és tant complicat.

En aquest punt, en Jaume Cladera patina i cau malament. S’ha fet mal a l’espatlla. En Manolo li ha col•locat el braç al lloc. Però, després d’una estona de caminar, va fer un mal moviment i va tornar sortir, així que en Manolo decideix immobilitza-lo. No sap si és un tendó romput o si el té dislocat, però el mal es fa insuportable.

Continuam. Davant nosaltres veim un espès pinar, a on creuem la paret mitgera que baixa del Coll d'en Poma. Seguim el caminoi i ja veim el portell on s'inicia el Camí des Barrancons.

Aquí és un bon lloc per dinar. Però en Jaume Cladera té el braç que li fa molt de mal. Dos amics d’en Jaume i jo, decidim seguir per arribar com més aviat possible al cotxe. Anam baixant aquest bonic camí amb moltes voltes. En alguns trams estan esbaldregats i molt deteriorats i ple de vegetació. Aquest camí ens duu a les cases de Coma-sema.

En Jaume no se queixa, però la seva cara ho diu tot. Arribam a les cases de Coma-sema, i encara ens queden uns 3 quilòmetres per arribar al cotxe. L’única opció es anar a les cases i demanar ajuda. A l’amo de Coma-sema li coment la situació. Ell molt amable no s'ho ha pensat ni un moment, arranca el cotxe i ens duu a Orient. Estic molt agraït per la seva col•laboració. Moltes gràcies.

De les cases de Coma-sema veig el grup que comença a descendir pel camí des Barrancons, que és el que comunica les valls d'Orient i Sóller. Encara els queda una estoneta per arribar a les cases. Després, a baix hi ha un rètol que ens indica, " l’Ofre, Es Barrancons, Sa Rateta, Cuber i Orient ". Ens desvia a la dreta, per no passar per les cases. Enllaçam amb l'asfalt i seguint sempre els rètols indicatius que ens dirigeixen a Orient, deixant sempre les Cases a l'esquerra. Arribam en mitja hora a la barrera tancada, normalment de Coma-sema. Té una escala metàl•lica, i un tub galvanitzat a l’altra banda per deixar-nos caure a l'estil dels bombers. Encara que nosaltres hem tingut sort i hem trobat la barrera oberta. Des d'aquí, només ens queda seguir el camí fins al punt on tenim els cotxes i donar per finalitzada la ruta d'avui. Tancam així un itinerari circular i elegant.
Avui, de bon dematĂ­, la gelada era ben blanca, el sol ens ha acompanyat tot el dia.

Avui no ha anat tan bé com altres vegades ja que en Jaume Cladera ho ha passat molt malament. Amb tanta sort que ha pogut arribar. Esper que no sigui res greu.

He telefonat a ne’n Jaume Cladera per informar-me de com es troba. M'ha dit que és troba bé. El metge li ha donat bones notícies. No té res romput, només el té dislocat. També m'ha comentat que el metge va fer la mateixa tècnica que va practicar en Manolo.

En Jaume Cladera et dona les grĂ cies. Manolo has fet una bona feina!

De part de tot el grup, que et recuperis ben aviat. Ànim i endavant!!

Hora dÂ’inici: 9:54.
Hora Final: 16:17.
Temps transcorregut: 6:24 hores.
Distància recorreguda: 9.500 quilòmetres.


 

 
 

© 2005-2015 - Es permet l'ús total o parcial de textos i imatges sempre que no sigui per fins comercials.

Webautor: Jaume Llabrés - By: bernatllabres.com