Paisatges
 
 

  CRÒNIQUES
 

Dia 11 de gener de 2015: SERRA DE CĂšBER

Avui diumenge 11 de juny, hem format un grup de 66 excursionistes. El bus va ple i 10 han vingut amb cotxe.

Sortim dÂ’Inca en direcciĂł al centre de la Serra de Tramuntana, en el terme municipal d'Escorca. La petita Serra de CĂşber separa dues valls, sa Coma de Son Torrella i es Pla de CĂşber.

El dia es presenta calmat, hi ha qualque núvol alt pasturant que enteranyinen el cel però amb bona visibilitat, ideal per fer aquesta esportiva excursió matinal.

Es tracta d'una impressionant travessia per la cresta de la Serra de Cúber que està formada per diversos cims, entre els 995 i els 937 m d'alçada. Al principi és fàcil i força ampla, però més endavant es va estrenyent i afilant.

Baixades i pujades es van succeint durant al llarg de tot el seu recorregut. En definitiva un itinerari apassionant i un poc exigent.

L’autocar ens deixa al túnel de Monnàber. Començam a caminar, direcció al Portell de sa Costa, on berenam. Fins aquí per un caminet tot pla.
Ara ens toca pujar al llom de la Serra i començam a crestejar. Poc a poc anam avançant, uns 600 metres abans d'arribar al pas de n'Alou. Aquest tram és bastant complicat i perillós, i per aquí no podem continuar, a no ser que anem preparats amb cordes per baixar.

Avui no és el cas i ens desviam a la dreta de la cresta per anar al Pas de n'Alou que no és gens complicat. Un cop superat, seguim avançant per damunt l'afilada cresta.

Feim una breu aturada per gaudir de les espectaculars vistes de la vall de CĂşber, i els cims de l'Ofre, na Franquesa i sa Rateta entre altres.

Seguim crestejant, pujant i baixant per les roques sense massa dificultats. Ja veim la base militar, descendim al torrent i arribam a la carretera just al costat d'aquestes instal•lacions. Donam l’excursió per acabada.

Avui un grupet de 5 excursionistes ha decidit baixar i seguir caminant fins al Clot dÂ’AlmadrĂ , on un dÂ’ells havia deixat el cotxe.

Hi hagut gent que la trobat un poc feixuga. Però, m’han dit que repetiran. Hem tengut un dia esplèndid. La gent s’ho ha passat de primera. Hi ha hagut algunes patinades, esgarrinxades i un turmell una mica inflat, però res greu.Tot ha anat molt bé.

Hora dÂ’inici: 9:53
Hora Final: 16:14
Temps transcorregut: 6:21hores.
Distància recorreguda: 8.100 quilòmetres.


Dia 14 de desembre de 2014: Pas den Barona Cova des Migdia Puig de BĂ litx

Avui diumenge, 14 de desembre, hem format un grup de 52 excursionistes. Sortim dÂ’Inca en direcciĂł al Port de SĂłller.

Aquesta ruta circular Ă©s molt completa i gens avorrida. Els Pas d'en Barona; les dues coves: la de s'Illeta i la des Migdia; i les fantĂ stiques panorĂ miques des del cim del puig de BĂ litx, fan d'aquesta excursiĂł un agradable passeig per la Costera Petita.

Part d'aquesta ruta es fa per finques privades.

SĂłn les 9:40 d'un matĂ­ no molt clar i lÂ’oratge Ă©s fresquet.

L’autocar ens deixa a la plaça dels Reis de Mallorca, del Port de Sóller, i començam a caminar pel carrer de Bèlgica.

Hem començat a caminar, pujant pel camí de s’Illeta. És un camí asfaltat, que puja d’una manera exagerada, entre olivars ben cuidats.

Passam per edificació rústica. En el primer revolt deixam la carretera fins arribar al coll de s'Illa, on tenim l'opció de visitar la torre Picada, però avui no la visitarem.

Després seguim el camí de s'Illeta encara asfaltat. La vista ja és coneguda, el penyal Bernat de s'Illeta, la torre Picada i ses Puntes. Al davant tenim el penyal Bernat de s'Illeta: un penyal inclinat que desafia la gravetat.

No som els únics que trescam per aquest indret. Hi ha dos grups més: Associació S'Alzina i un altre que ara no record el nom.

Continuam pel camí i fent qualque adreçarà fins arribar a una bifurcació en què hem de prendre a la dreta, on hi ha el portell amb la barrera de Can Bardi. Vius, anam per una finca privada.

Passada la casa, l’envoltam i comencam a pujar pels marges: el camí que ens duu en direcció al Pas den Barona. En aquest tram hem de localitzar el desaparegut caminoi que ens duu a la cova de s’Illeta. En aquesta ocasió no la visitam perquè som massa gent i retardaria l'itinerari previst.

En aquest punt hi ha el Pas d’en Barona. Superat aquest visitam la Cova des Migdia. Esteim a la faldilla del puig de Bàlitx al qual començam a pujar fins assolir el cim amb el seu vèrtex geodèsic.

Des d'aquesta altura podem veure l'illot anomenat s'Illeta, el qual dĂłna nom a tota la contrada. Per altra banda, contemplam l'espectacular panorĂ mica del Puig Major i els seus voltants. Les vistes sĂłn precioses! Fetes les fotos de rigor, tonam per les mateixes passes fins a la cova des Migdia.

A la nostra esquerra apareixen el camĂ­ que seguirem fins arribar a lÂ’esplanada de sa Tanca del Bous, on hi ha dues opcions: seguir en direcciĂł a les cases de BĂ litx d'Amunt o agafar el camĂ­ de la font des Salt. Nosaltres optam anar pel camĂ­ que duu a la font des Salt que Ă©s on dinam.

Després de dinar prosseguim la ruta programada.

Des de la Font creuam el Torrent de sa Figuera i de seguida agafam el camí ample cap a Cas Bernats. Poc després arribam al llogaret de sa Figuera.

Ara només haurem de seguir fins arribar al port de Sóller. Així donam l’excursio d’avui per acabada.

Avui l’excursió ha estat entretinguda. Hem tengut un dia esplèndid. La gent s’ho ha passat de primera.

Hora dÂ’inici: 9:39.
Hora Final: 16:12
Temps transcorregut: 6:35 hores.
Distància recorreguda: 11.100 quilòmetres.


Dia 23 de novembre 2014 : PAS DE SA FESA.

Avui dia 23 de novembre, un autocar estibat de gent de totes les edats ha embarcat per anar d’excursió. I per què tanta gent? Bona pregunta! Però la resposta és senzilla: el programa diu que es tracta d’una excursió de dues botes. És una excursió que transcorr pels voltants de Bunyola: molt a prop de Sa Gubia i les cases de S’Alqueria d’Avall.

A les 9h 15 en punt, l’autocar arriba a Raixa. Allà ens espera un altre grup de gent, entre els quals hi ha els nostre estimat guia d’avui: en Tià Vallbona. Juntament amb ell, hi ha altres asidus de per Ciutat que s’acoplen al nostre grup. Així ja passam la seixentena. Per cert, duim un excursionista ben jove, ja que només té 5 anys.

El guia ens agrupa a tots al seu voltant i ens informa que hi ha un error al programa, culpa seva. L’error no és altre que la ruta que ens té preparada no és de dues botes, sinó de tres. Uf! La gent comença a aixecar les selles i a bufar. A més a més, ens diu que ens té dues sorpreses preparades. La primera és que ens espera una pujada per una torrentera que igual és fa una mica feixuga. La segona sorpresa, no ens la vol dir de moment.

Començam a caminar per una camí de carro net d’herbes i envoltat d’ametllers, garrovers i oliveres i terres llaurades i sembrades. Dóna gust veure el camp endreçat i sense abandonar com està en tantes i tantes bandes de Mallorca. Per cert, quan començam a caminar, un grupet de ciutats demana permís per venir amb noltros. I també duen un infant d’uns 5 o 6 anys. Ara ja som més de 70 excursionistes!

Aviat, el camí de carro dóna pas a un tirany que ens obliga a anar en fila índia. Al cap de poc temps, abandonam el tirany i començam a caminar per dins una torrentera, però, de moment, fa bon anar. La torrentera és neta i tot i les pedres, anam avançant sense dificultats.

Sobre les 10h aturam a berenar. Després, reemprenem la marxa per dins la torrentera i pegam a un lloc on sembla impossible continuar. A la dreta, però hi ha un forat a través del qual es pot passar sense cap problema ni un.

I continuam avançant guanyant altitud poc a poc.

La qüestió és que la torrentera continua per amunt i noltros, seguint el guia, ens desviam a la dreta: també per amunt i per un comellar brut a més no poder de carritxeres. Ara anam sense camí. Fa molt mal avançar. Carritxera aquí i carritxera allà… i quan no hi ha càrritx, idò hi ha pedres a tentecrio! Uf uf uf! En Simó diu que això ja no són tres botes, sinó quatre!

Així i tot, poc a poc, anam avançant tira a tira. Però el walki talki del guia pita. Al darrera de tot necessiten informació. Hi ha una dona que no veu clar el continuar… i, després d’escoltar la informació, decideix tornar a Raixa. El seu home i en Simó l’acompanyen. Ara ja no sé quants som!

Aquest comellar o torrentera o barranc s’enfila de valent! Però ens mig arreplegam i anam fent camí. En un moment donat, sortim cap a l’esquerra i pegam a un camí. La gent comença a respirar una mica més a ple. Sembla que acabam de fer lo més difícil. Però el guia no fa més que repetir-nos que encara queda una sorpresa. Algú diu que les sorpreses solen ser agradables i el guia diu que també poden ser desagradables i que no vol avançar res més d’aquesta segona sorpresa.

Pegam al camí de Muntanya. Ara tornam caminar peus plans! A l’esquerra les cases de Muntanya i a la dreta el camí ens duu a S’Alqueria d’Avall, però noltros avui anam a fer el pas de sa Fesa que pega a les cases de Biniforani.

El guia ens fa anar arran del sembrat per no fer-lo mal bé. Ens fa saber que la segona sorpresa és imminent igual que el pas de sa Fesa. I, així és, ja som al davant del pas de sa Fesa. Vaja pas més impressionant: es tracta d’una encletxa enmig de les roques de la muntanya. Quan tothom ha fet el pas, que no té cap dificultat ni una, el guia ens fa saber la segona sorpresa. Resulta que per Biniforani no deixen passar i que per això ens veim obligats a sortir per les cases de S’Alqueria d’Avall, possessió propietat de la dona den Gabriel Cañelles. Això vol dir que els pas de sa Fesa l’haurem de fer una segona vegada, però per amunt. I ja tenim la segona sorpresa! Aquell nin de només 5 anys diu a en Jaume Llabrés que això no és una sorpresa: això és una p*t*d*!!!

Una vegada fet per segona vegada el pas, dinam allà mateix. Moment agradable perquè fa un dia esplèndid! La temperatura és ideal per anar d’excursió. Tot i que som molts i alguns pràcticament no es coneixen entre ells, l’ambient és agradable. El moment simpàtic del dia és quan en Jaume aclapara pràcticament tots els dolços i comença a oferir-los. Ara bé, té una manera una mica particular d’oferir aquests dolços sobretot a les dones. Imaginau-vos-el carregat amb galletes de tot tipus dient a les dones: “me vols agafar qualque cosa?”. La rialla estava més que assegurada. En canvi, quan oferia les seves exquisiteses als homes els deia: “aquestes galletes són de cagar… aquestes altres són Príncipe… i etc.!”. També la rialla estava assegurada!

Un poc abans de les 14h reemprenem la nostra ruta. A la desviació per pujar al cim de sa Gubia ens feim la foto de grup que tot i que ens feim més d’un centenar de fotos no crec que al final hi hagi hagut cap foto a la qual hi hagi sortit tot el grup!

Un bona part del grup decideix pujar a Sa Gubia i la resta comença a baixar. El guia fa saber al grup lo important que és no fer renou i ser molt respetuosos amb la gent que ens trobem als voltants de les cases. En Cañelles ara per ara té l’amabilitat de tenir la finca oberta i això ens permet poder caminar per ella i per això és important seguir les indicacions del guia per tal de poder conservar aquest privilegi durant molts d’anys.

Un primer grup de gent arriba a Can Penasso on ja ens espera l’autocar. Sobre les 16h es replega tot el grup o, vaja, això ens pensam! Avui hem estat tants que al final no estam segurs de si hem deixat algú o no per la muntanya.

En definitiva, però, ha anat molt bé i ens ho hem passat de primera!

Fins la propera!

Hora dÂ’inici: 9:15.
Hora Final: 15:36.
Temps transcorregut: 5:55 hores.
Distància recorreguda: 10.600 quilòmetres.


Dia 5 dÂ’Octubre de 2014: COVA DES BOC - CUCULLA DE FARTARITX - FONT L ASSARELL

Avui diumenge 5 d’ octubre, hem format un grup de 44 excursionistes. Sortim d’Inca en direcció a Pollença.

Quan som a la primera entrada per dirigir-nos cap l'oratori del Roser Vell, prenem el CamĂ­ de la Vall de Calonge.

Aparcam tots els cotxes menys dos que pugen un quilòmetre i mig més amunt. Hi ha dos punts per accedir a la ruta d'avui, i ells han escollit el punt més llarg i hem hagut de caminar unes quantes corbes amb força pendent. A l'altra punt hi ha una font anomenada S'Alzinar que no hem pogut visitar gràcies a la decisió d'aquests. Dit això, comencem per un bonic bosc d’alzines.

Aprofitant el caminois del bestiĂ  en direcciĂł al penya-segat arribam de seguida al balcĂł natural del cingles de Sant Francesc on berenem. I com sempre les fotos de rigor des dÂ’aquest preciĂłs racĂł.
Seguim caminant de manera que anam guanyant alçada ràpidament, veim pedres compostes que evidencien un antic camí que ens duu a la part alta del penya-segat.

A prop de la Cova des Boc, cal parar atenció, doncs molt poc abans d'arribar a sa Cova Morella i ben enganxada a les parets de l'esquerra, amagada després d'unes mates, hi ha la petita boca d'entrada de sa Cova des Boc. La trobam i la visitam. A curta distància de sa Cova des Boc, hi ha la gran boca de sa Cova Morella a la qual s'hi pot accedir fàcilment.

El temps no pintava gens bé, llampegava i tronava de bon de veres. Però la tormenta ha tengut coneixement i ens ha passat pel costat. Continuam seguint algunes fites i arribaam a una llarga paret seca transversal que hem de creuar. Les fites ens guien fins a aquest punt.

Arribam a les cases de La Mola. Les deixam a mĂ  esquerra i ascendim per un tram de camĂ­ empedrat, que ens duu al Coll de la Mola.

Ara el camí s’enfila, però de seguida saltam una paret i continuam per un terreny que planeja, encara que té petites pujades i baixades. Passam per un rocam incòmode per caminar que ens duu fins a la falda de la Cuculla de Fàrtaritx. No hi pujam perquè hi ha gent que està cansada.

El descens el realitzam pel Pas de la Moleta, també conegut com Pas des Frare. Per això baixam cap al coll seguint algunes fites.

Baixam aquest pas que es dirigeix cap a Fartàritx, però hem d'anar alerta, ja que no és aquest el nostre itinerari, nosaltres hem de desviar-nos per un perdut caminoi ple de vegetació. En aquesta direcció i paral•lels al penya-segat, baixam una forta pendent i el genolls es ressenten un mica... bé, una mica i un poc més.

Arribam a la font de LÂ’Assarell de la qual surt un cabal d'aigua impressionant.

A uns 130 metres de la font podem apropar-nos a un bonic safareig mig natural i mig de construcció. No gaire lluny arribarem a les boniques cases de L’Assarell. Ja només ens queda seguir el camí fins al cotxe i donam l’excursió per acabada.

Avui l’excursió ha estat entretinguda. Hem tengut un dia esplèndid. La gent s’ho ha passat de lo més bé. Hi ha hagut algunes esgarrinxades, però res greu, el més mal parat va ser en Juan Pieras que es va fer un trau a la cama i poc més i es dessagna. Per lo demés tot ha anat molt bé.

Hora dÂ’inici: 9:34.
Hora Final: 16:51.
Temps transcorregut: 7:16 hores.
Distància recorreguda: 11.100 quilòmetres.


Dia 07 de setembre de 2014: CALA TORTA - PLATJA SÂ’ARENALET

Després de les vacances d’estiu començam amb una excursió per iniciar el mes de setembre. L’excursió és al Parc Natural que es troba situat a la península de Llevant, al terme municipal d'Artà.

De les moltes excursions que es podem realitzar per les Illes, és una de les més senzilles i apta per a tots els públics.

Ens hem reunit 37 excursionistes a la estaciĂł de autobusos de Inca. Amb aquesta ocasiĂł anam en cotxes particulars.

Sortim d’Inca en direcció Artà. Allà hi ha gent que ens espera. Agafam la carretera, just al deixar el poble d'Artà, a l'esquerra veurem un encreuament amb l'indicador de Cala Torta: per aquí el prenim. Continuam per ella fins arribar a cala Torta (també coneguda com S’Aduaia) i aparcam allà.

Comencem a caminar cap a la costa fins a arribar a la cala i prenim qualsevol caminoi dels molts que trobam en direcciĂł a Cala Mitjana. Continuam en la mateixa direcciĂł sempre seguint qualsevol dels camins.

Seguim arran de costa. Arribam a Cala DĂ©ntol. Des de lÂ’inici duem aproximadament una hora i Ă©s un bon lloc per berenar.

Després de berenar seguim el pròxim destí: la Cala Matzoc. La torre d’Albarca o des Matzoc hi podem accedir, a la seva part alta, per una escala de caragol. A dalt de la torre hi ha un canó i també veim l’illa de Menorca, a més d’unes esplèndides panoràmiques d’aquest indrets.

Seguim arran de la mar i passam pel costat dÂ’aquests indrets: Es Maressos, nÂ’Arrufada, Pedra des Llamp, na Balladora, Cala de sa Font Salada i finalment, sÂ’Aranalet des Verger, on s'ubica el refugi del Parc. AquĂ­ Ă©s on hem dinat.

Ja només ens queda tornar i seguir pels mateixos passos pels que hem vingut o canviant a un altre caminoi per no repetir-los.

Ha fet un dia de molta de calor i humitat. La gent s’ho ha passat molt bé i tot ha anat de primera, excepte una al•lota que ha tengut un cop de calor, però llavors s’ha recuperat i ha pogut continuar sense dificultat.


Dia 1 de Juny de 2014: TORRENT DE PAREIS

Avui diumenge 1 de juny hem estat una gentada, en total 52 excursionistes i això que tres no han vingut perquè no es trobaven molt bé.

Començant a posar les motxilles i geleres dins l’autocar, el conductor ens comunica que té ordre de deixar-nos al restaurat d’Escorca i que no ens baixa a la Calobra. “Ja tenim s’embut pel cap”. Durant molts d’anys l’autocar el llogam tot el dia (per això el preu és més car). La meva opinió és anul•lar l’excursió i fer-la el pròxim diumenge i cercar una altra companyia d’autocars, perquè això és una putada!. Això no es fa, no té nom... Però la resta dels organitzadors em diuen que NO, NO I MÉS NO.

En Miquel Montserrat s’ofereix a dur el seu cotxe per traginar el género fins la Calobra. No és mala idea. Però ja sabeu la meva opinió. Bé... Miquel, moltes gràcies per la teva col•laboració i brillant idea.

Sortim dÂ’Inca en direcciĂł a Escorca. SĂłn les 6.45 d'un matĂ­ molt emprenyat.

Ens disposam a fer un dels itineraris més espectaculars de la Serra de Tramuntana, un clàssic: el Torrent de Pareis. Cal dur roba lleugera, botes de muntanya (mai espardenyes ni esportives) i un bon capell. Es tracta d'una excursió molt completa que exigeix bona forma física. Caminarem unes 4 o 6 hores, depenent del ritme. I no hem d'oblidar que trobam un parell d'indrets que tenen certa dificultat.

L'inici de l'excursió és davant del restaurant d'Escorca. Just al costat de les cases hi ha una entrada que s’endinsa i comença una baixada pel bosc. Seguim el camí al costat de la paret que delimita un sementer, a vegades conrat i d’altres cops amb ovelles pasturant.

Passam devora Sa Penya Foradada i des dÂ’aquĂ­, ja es contempla el Puig Roig, Es Cosconar (cases on no hi ha teulada, i ficades dins la roca) i el Quarter dels Carabiners.

Comença la baixada en ziga-zaga de bon de veres. El camí descendeix ràpidament i ben aviat veurem la impressionant encletxa de s'Entreforc.

El torrent comença en un lloc anomenat s’Entreforc, gegantesc tall on s'uneixen dos torrents: el Torrent del Gorg Blau o sa Fosca i el Torrent de Lluc. Estam rodejats d’unes parets de més de 200 metres d’alçària, impressionants.

El trajecte entre Escorca i s'Entreforc és tot baixada i l’hem recorregut en una hora grossa aproximadament. Com cada any, el lloc ideal per berenar és s'Entreforc on també feim la foto de rigor del grup.

Berenant tranquil•lament i gaudint de l’indret, veim un grupet de persones que s’acosten. Un d'ells ens demana: qui és el guia? Està titulat? Estau federats?, tot això perquè fa un mes que ha sortit una llei de no sé què... com que tindrem que pagar rescat i moltes coses més. Bono... quin repertori!!! sembla un discurs d’en Bauzá o el llibre gordo de Petete. Jo no tenc títols, però aquest senyor titulat el primer de tot que hauria d’haver dit és: BON DIA. El que ens faltava, inflar més els nassos. Com si el torrent fos seu. Sembla que avui ens hem aixecat amb el peu esquerre. Després d’aquesta xerrada informativa tan interessant, reprenem la ruta més emprenyats. En Simó fent de jutge de pau posant calma.

En Miquel Montserrat abans citat ell molt amable ens comenta que l’any passat aquest mateix senyor titulat, els va explica la mateixa historia. A part d’això que no molestin ses cabres. Les pobres cabres elles vénen per si qualcú està despistat i fotre-li el berenar. Bé... seguim. Ara és quan realment comença el curs del torrent de Pareis.

Al seu costat dret hi ha un camí que ens evita passos difícils. Aquest primer tram fins a arribar a Sa Llosa, una gran roca situada al centre del torrent, és just abans del gorg des Cingles. Per la nostra dreta i a la part alta del penya-segat, podem veure la cova del Soldat Pelut. Conten les rondalles d’un desertor que s’hi amagà fugint de no sé quina guerra.

I saltant de roca en roca, travessam alguns gorgs. Sa Ximenea o gorg des Capellà és un dels més importants, el gorg de sa Cacera de sa Mata, el gorg de sa Figuera, el Comellar de l'Infern i, no molt lluny, la cova des Romegueral.

Just després som al famós pas de “Grassos Estrenyeu-vos”, estret, però fàcil. A partir d’aquí, l’amplada del torrent va minvant.

MĂ©s avall entram al Gorg dels Degotissos on hi ha la font del torrent, que es diu igual que el gorg. El seu nom ho indica: Gota a gota.

Arribam a una zona ben plana: S’Olla. A mà dreta deixam el Pas de S’Argamassa, que duu al Quarter dels Carabiners. Ben aviat som a la cala i és aquí on podrem gaudir d’un capfico merescut. Però avui el dia es fresquet i poca gent ha nedat.

Sobre les 13.30h ja som al Port de sa Calobra. Una mica cansats i emprenyats principalment jo. Ara toca dinar. Con cada any, cadascĂş fa el nierĂł on vol.

I rés més. Hem caminat, davallat, pujat i gaudit d’unes vistes fenomenals i hem arribat tots sense cap novetat, però ben informats. No podem demanar rés més.

GrĂ cies a tots, dir-vos que passeu un bon estiu i ens tornam a veure per setembre amb el nou programa 2014-15.

AVIS!!!

L’excursió del torrent de Pareis, dia 21 de juny de 2015, de la propera temporada. Això vol dir l'any que ve, “si som vius”.

L’Estol Santuari i grup excursionista Mitja Horeta Tres Quarts farem el proper torrent de Pareis junts o plegats, així com vulgueu. Això vol dir que el qui vulgui venir amb l’autocar, convé apuntar-se el més aviat possible. Si qualcú no té plaça hauran de fer lo clàssic (moure cotxes). Així que, avisats esteu.

Hora dÂ’inici: 07:50.
Hora Final: 13:57
Temps transcorregut: 6:07 hores.
Distància recorreguda: 7.4 quilòmetres


 

 
 

© 2005-2015 - Es permet l'ús total o parcial de textos i imatges sempre que no sigui per fins comercials.

Webautor: Jaume Llabrés - By: bernatllabres.com