Paisatges
 
 

  CRÒNIQUES
 

Dia 06 de setembre de 2009: CAP DE FERRUTX

Després de les vacances d’estiu, començam amb una excursió per iniciar el mes de setembre. L’excursió és al Cap Ferrut i és curta i fàcil i ens permet donar-nos un cap fico.

Ens hem reunit 38 excursionistes i uns altres vuit han vingut pel seu compte, uns amb cotxes i uns altres per la mar amb moto dÂ’aigua.

De les moltes excursions que es podem realitzar per les illes, és una de les més senzilles i per a tots els públics.

Des de la urbanització de Betlem fins el port petit d’Es Caló, el trajecte l’hem recorregut en 2 hores, d’anada i tornada, per un camí ample, gaudint d'unes excel•lents vistes de l'entorn, especialment de la badia d’Alcúdia i presenciant les muntanyes pelades de la Serra de Llevant, que formen part del parc natural de la península de Llevant i les reserves naturals de cap de Ferrutx, més modestes que les de Tramuntana.

En Miquel Miralles i en Biel Fuster han vingut amb cotxes tot terreny, acompanyats de la taula i cadires, etc…. jo a això li dic fer de domingueros".

Ha fet un dia de sol i molt de vent, la mar estava moguda, les ones han arribat a fer 2 metres, així i tot els més valents han nedat.

Quan arribam a Inca, una mala notĂ­cia pel nostre guia SimĂł Fuster: el seu pare ha mort.

De part de tots els companys i membres del grup, lÂ’acompanyam amb el sentiment. Al cel sia.


Dia 14 de Juny de 2009: TORRENT DE PAREIS

55 excursionistes, guiats pels nostres veterans Biel i Simó Fuster. Hem fet un dels itineraris més espectaculars de la Serra de Tramuntana, un clàssic que de cada any que passa es fa més feixuc, es Torrent de Pareis.

Es tracta d'una excursió molt completa que exigeix bona forma física, ja que a més de la llargària (d’unes 4 hores efectives de caminar), trobam un parell d'indrets que tenen certa dificultat.

L'any 2003, es Torrent de Pareis fou declarat MONUMENT NATURAL.

En Biel Fuster, m’ha fet una innocentada, m’ha fet creure que en Simó i ell no podien fer es torrent, i me deixaven al càrrec de tot l’estol. I jo tot convençut que no vendrien, avís a altres companys perquè m’ajudin, i el dia de l’excursió, quan vaig a la parada del bus i els veig a tots tres, en Simó, en Biel i n¡Alejandro, he quedat molt relaxat, “però m’hagués desfet, amb l’ajuda d’en Joan Pieras, José, Pedro i Juanet.

L'inici de l'excursió és davant el restaurant d'Escorca. En aquest punt comença la baixada al torrent de Pareis, deixant, a la nostra dreta, l'Església - Oratori de San Pere. El camí descendeix ràpidament i ben aviat veurem l’impressionant encletxa de s'Entreforc.
El torrent comença en un lloc anomenat, s’Entreforc, gegantesc tall on s'uneixen dos torrents: el Torrent del Gorg Blau o sa Fosca i el torrent de Lluc, i aquí és on hem berenat.

El trajecte entre Escorca i s'Entreforc l’hem recorregut en 90 minuts aproximadament. Ara, és quan realment comença, el curs del torrent de Pareis.

Al seu costat dret, un camĂ­ que ens evita passos difĂ­cils. D'aquest primer tram fins a arribar a Sa Llosa, un gran roca situada al centre del torrent abans del gorg des Cingles. Per la nostra dreta i a la part alta del penya-segat, podem veure la cova del soldat Pelut.

I saltant de roca en roca, travessam alguns gorgs. Sa Ximenea o gorg des Capellà és un dels més importants, el gorg de sa Cacera de sa Mata, el gorg de sa Figuera, el Comellar de l'Infern, i no molt lluny, la cova des Romagueral.

Després ve s'Estret on trobam es pas des Grassos "estrenyeu-vos", a la dreta i el pas de s'Estaló, a l'esquerra. Hi ha hagut un petit despreniment i hem hagut de fer servir una corda per baixar, pel que és convenient extremar les precaucions.

Avui n’Andreu ha fet de granadora, hi ha tingut la mala sort de patinar i s’ha pegat una paparra... i s’ha fet mal a un dit de la mà, que s’ha inflat com un butifarró i també escarrinxadas per tot el cos.

No ha estat l’únic, n’hi ha hagut d’altres que també han patinat, res greu.

Un ho ha passat molt malament, els genolls li feien mal, i ha arribat bastant tocat. Un altre que ja no vendrĂ  pus!!

A les 12.00, mes o manco arribam al Port de sa Calobra, punt i final d'aquesta excursiĂł, i hem tingut temps per nedar.

Desprès, hem partit en l’autocar per anar a dinar, al restaurant Sa Fonda de Lluc.

AllĂ  ens esperaven els familiars, que no han fet el torrent, i hem dinat tots plegats.

Quant hem acabat de dinar, sÂ’ha fet un sorteig, per regalar sudaderes i camisetes del grup excursionista.

Quan ens anĂ vem al bus, no vĂ rem fer cap recompte ja que hi havia gent que seÂ’n va anar amb cotxe i amb aquest embull en deixaven dos.

Tanta sort que els hem vist que corrien darrera l’autocar. Eren dos despistats dels nostres. (Fallo de les tres parts: l’excursionista, l’oganització i les amaçones .)

Ha feta molta de calor i, tot ha sortit molt bé.

Fins per setembre, per recuperar lÂ’assignatura CAP DE FARRUTX

Que passeu un bon estiu!!


Dia 10 de Maig de 2009: SA RATETA

Hem estat 55 excursionistes. En Simó Fuster, en aquesta excursió no ha pogut venir, i deixa es relleu a en Jaume Llabrés per guiar-la, que per cert, per ser la primera vegada, se'n ha sortit bastant bé...

Hi ha hagut una mica de gelosia per part d’en Biel Fuster, ja que ell és més veterà que jo i també sabia el camí. No s'ha ficat molt en jo, però ganes n'hi havia.

Punt de partida: Embassament de CĂşber. Davallant per la canonada dÂ’Emaya, travessam es Torrent dÂ’AlmedrĂ , on aprofitam per aturar-nos a berenar.

Però ben aviat es deixa aquest camí, per desviar-se a la dreta direcció Comassema - Orient.

Passam pel Coll des Bosc (799 m.) i seguim en direcciĂł el camĂ­ de nevaters. A dalt hi ha les cases i els clots de neu.

SÂ’arribada a dalt de Sa Rateta (1113 m.) ens regala una vista espectacular dels embassaments de CĂşber i el Gorg Blau, el Puig Major, el Puig de ses Vinyes, el Puig de Massanella, el Pla de Mallorca, el Castell dÂ’AlarĂł, el Penyal dÂ’Honor, el Puig de lÂ’Ofre, els Cornadors, la Serra dÂ’AlfĂ bia i la Serra de Son Torrella.

Anam arran des penya-segat i començam a baixar fins el coll des Planet o Coll des Gats (995 m.), en direcció na Franquesa.

Hi ha una paret que s'ha de travessar. I hi ha dues opcions: pujar na Franquesa fins arribar al Coll des Cards (963 m.) o anar per la dreta de na Franquesa i baixar per un caminoi.

I he decidit, “perquè fer-ho fàcil, si ho podem fer difícil?”, paraules de Simó Fuster (guia de l'estol Mitja Horeta Tres Quarts)

Al moment de la baixada de sa Rateta i per la dreta de na Franquesa,(es una mitja horeta que no hi ha camí ben definit), hi ha hagut un parell de patinades i alguns s’han esgarrinxat les anques, però no res greu.

He triat l'opiciĂł fĂ cil. Baixam pel caminoi fins arribar a la Font de sÂ’Aritja, on hem omplit les cantimplora o botelles.

Els propietaris de la finca han posat un cartell que prohibeix el pas. La majoria de la gent no la vist, i seguim pel camĂ­ de carro o de ferradura de Binimorat per arribar a l'embassament de CĂşber.

I quan hem arribat al refugi, hi ha dues maneres de vorejar el gorg, anar-hi per la dreta o agafant el camĂ­ de lÂ’esquerra, per variar, Ă©s el que hem agafat. I aquĂ­ sÂ’acaba lÂ’excursiĂł.

Tot ha anat molt bé! Ha fet un dia de sol, que torrava es cul a ses llebres!


Dia 05 d'Abril de 2009: BASE DES FUNICULAR ES CLOTS CARBONS

Diumenge 5 d'abril de 2009. 53 excursionistes, guiats pel nostre amic Tià Vallbona, es disposen a trescar per un dels indrets més formosos de la nostra estimada Serra de Tramuntana: Es Clots Carbons.

És un lloc desconegut per la majoria dels excursionistes, així i tot, n'hi ha alguns que ja hi anaren, guiats pel mateix Tià, ja fa una sèrie d'anys.

L'excursió comença a la base des Funicular. Aquesta base són les restes d'un intent de construcció d'un funicular que, semblant al que hi ha al Teide, en qüestió de segons ens volia traslladar, sense cap mena d'esforç, fins el cap curucull des Puig Major.

BĂ©, el projecte es frustrĂ  per dues guerres: la guerra civil (o millor dit, incivil) espanyola i la segona guerra mundial.

Idò, com dèiem, allà començàrem l'excursió. 15 minuts de caminar per amunt i passam ran el que es coneix com es Porxo Esbucat. Un parell de minuts més i ens aturam a berenar. Agafam forces perquè el camí s'embruta.

Després de berenar, el guia es devia del camí principal cap a la dreta per allà on abans hi havia un camí... de fet, fins arribar als Clots Carbons, anam avançant, així com podem, pel que queda d'un camí que temps enrere estava més arreglat i més condicionat per al pas de les persones humanes.

I arribam, després de caminar al voltant d'una hora grossa, al primer clot carbó.

Es Clots Carbons són dolines, segons s'explica. Una dolina és un lloc al qual l'aigua no té sortida natural.

Quan un clot d'aquest s'ompl d'aigua el que passa Ă©s que aquesta es va filtrant tira tira fins que desapareix.

Un, dos i fins a tres clots carbons. Després, comença l'excursió de bon de veres! El camí desapareix i dóna pas al càrritx i a les roques... càrritx i roques ens acompanyen fins arribar, al cap d'uns 45 minuts a la coma de Bini.

Travessam es torrent des Gorg des Diners i aquí, quan només són les 12h 30, més o manco, el guia ens diu que feim una aturada d'uns 10 minuts per menjar una fruita o un poc de xocolata o el que sigui, perquè, després del descans, ve el millor de l'excursió: el pas de n'Argentó.

No hi ha gens de camí i hem de pujar un fort pendent per les carritxeres. Fa mal avançar, però, poc a poquet la gent va fent camí.

Després de barallar-nos uns 15 o 20 minuts amb el càrritx i el pendent, assolim el nostre desitjat pas de n'Argentó.

El superam, alenam, contemplam i continuam... el camí, ara existent, és bastant brut i molt rocós... no és fàcil, però la gent ensuma que el final s'acosta.

Així és, després d'uns 30 minuts més d'anar a la mala abandonam aquell roquissar i pegam a una pista ampla, el camí des Cingles, que noltros agafam direcció la font de sa Balma.

Aquesta font semblava un bon lloc per dinar, però decidim avançar una mica més, fins un petit bosc d'alzines.

AllĂ  anam en qĂĽestiĂł de minuts i allĂ  dinam acompanyats per 3 ases que ens agraeixen la gran quantitat de menjar que compartim amb ells.

Per cert, el dinar espectacular: gambes, embotits, olives, fruits secs i després cafè amb i sense cafeïna, herbes seques, amaçones i no record quins licors més i un variat sortit de dolços. Impressionant!

A les 15h 15 reemprenem la marxa fins la base de funicular on arribam quan falten un parell de minuts per ser les 16h. I així donam l'excursió per acabada... ... una excursió que ha durat un poc més de mitja horeta tres quarts, però que ha anat de primera!

Salut i fins la propera!


Dia 08 de Març de 2009: BARRANC DE BINIARAIX

Avui diumenge ens ajuntem 51 excursionistes. Uns altres 8, han vingut amb cotxo.

La pujada al Barranc de Biniaraix, és una de les excursions a peu més espectacular que és poden realitzar, pels antics camins empedrats de la Serra de Tramuntana.

La ruta s'inicia al safareig pĂşblic de Biniaraix, petit poble situat als afores de SĂłller, aquĂ­ ens aturam a berenar.

Seguim el camĂ­ que puja al Barranc. Els impressionats esglaons empedrats, marjades i altres construccions de paret seca, com lÂ’antiga canaleta de la font del Verger (avui canalitzada), son uns paratges naturals molt atractius, i els torrents de l'Ofre i d'Es Verger, que s'uneixen poc abans de S'Estret.

Travessam el torrent per un pont o per unes passeres (pedres altes col•locades per que l’aigua passi per davall). Com avui baixava aigua, han fet servi ses dues coses.

Aquesta excursió és llarga, de 4 hores per realitzar tot el recorregut, de uns 13 kilometres més o menys. Però caminant poc més d'una hora, arribam fins a la zona alta del Barranc, des d'on es pot apreciar tot el seu encant.

Tot el comella estĂ  ple dÂ’oliveras, d'alzinars i garrovers.
5 minuts abans dÂ’arribar a la possessiĂł de lÂ’Ofre, hi ha una petita presa al torrent. Hi ha un pal direccional que ens indica, refugi, mirador Xim Quesada, i Cornador gran i petit.

Un grup de 12 excursionistes, han arribat fins el mirador Xim Quesada (956 m.). En Simó, Biel, Juan i Jaume, juntament amb altres, han pujat fins el refugi. En Biel, pujant la passat malament, “però arribat pels pèls.”

La resta del grup, quedat a dinar a un replà. Hi ha una creu col•locada per la cofradia del Sant sudari de Sóller.

Descansats i panxa plena, seguim lÂ’itinerari passant pel Coll de l'Ofre, embassament de CĂşber. AquĂ­ acaba la caminata dÂ’avui.

Avui ningú sa queixat, tot anat molt bé. Ha fet un dia de sol que ens a fet suar.


Dia 08 de Febrer de 2009: VOLTA AL PUIG ROIG

Hem estat 52 excursionistes. Començam l'excursió al portell de Mossa.

Uns cartells ens adverteixen que només és pot entrar a la possessió i recórrer els seus camins els diumenges.

Passat les cases de Mossa, ens aturam a berenar. després seguim al Coll des Ases 625 m.(30 min). El camí està empedrat i amb marges mol elaborats.

MĂ©s endavant, unes fites indiquen el punt per pujar al Puig Roig 1003 m.

Seguint el camĂ­, arribam a la font des CocĂł de sa Balma ,amb un petit safareig, lÂ’aigua no Ă©s bona per beure.

Al cap de 40 minuts són al pas d’en Segarra 700 m. Gaudim de la panoràmica: podem admirà els penya-segats més alts de l’illa. Tenim a l’enfront el Puig Major, Massanella i el Galileu.

Ha la dreta, sa torre de Lluc i el Morro de sa Vaca i la Roca Roja 843 m.. Seguint el camĂ­ ple de cĂ rritx, vistes al antic quarter de Carrabiners, ja reformat.

Aquest edifici Ă©s va construir per controlar el contraban de tabac.

Cal ressaltar que tot aquest tros Ă©s espectacular quan a vistes a sobre la mar.

Arribam a un encreuament, seguim a l’esquerra ens duu directament al l’habitatge troglodític de Cosconar. Ha on hem dinat. I l’altra camí que baixa, ens duu al quarter de Carrabiners i també a la font des Poll.

Desprès d’algunes barreres, travessam el torrent d’Alqueda, passam prop de Son Llobera i Can Pontico.

Ara, ens queda travessar, el vall de el Clot d’Albarca, i enfilar-nos al santuari de Lluc. Evidentment podrem agafar dreceres més o menys.

Tot anat una monada, el vent bufa molt fort, i ens a despentinat.

Tot el dia a estat ennigulat, però no ha plogut.


 

 
 

© 2005-2015 - Es permet l'ús total o parcial de textos i imatges sempre que no sigui per fins comercials.

Webautor: Jaume Llabrés - By: bernatllabres.com